Giuseppe
Verdi (1813-1901).
Òpera en tres actes.
(Sobretitulada).
Text de Francesco Maria Piave, basat en el drama de Victor Hugo Le roi s'amuse.
Estrenada al Teatro La Fenice de Venecia el 11 de març de 1851.
ACTE I
Quadre primer – Gran saló del Palau Ducal de Màntua
Enmig d’una festa esplèndida, el Duc de Màntua explica al cortesà Borsa el seu interès per una noia misteriosa que veu a l’església amb freqüència. El Duc vol aprofitar l’ocasió per manifestar la seva filosofia d’home faldiller sense escrúpols (Questa o quella) i acte seguit fa la cort a la Comtessa de Ceprano, davant el propi marit. Entra el bufó geperut Rigoletto, burlant-se ferotgement del Comte Ceprano (In testa che avete...). Un altre cortesà, el cavaller Marullo, arriba explicant que el bufó té una amant, notícia que provoca la diversió de tots els presents.
L’actitud de Rigoletto envers Ceprano provoca la còlera d’aquest. Enmig de la confusió general arriba el vell Comte de Monterone (Ch’io gli plarli). Ve a reclamar l’honor de la seva filla, que ha estat violada pel Duc. Rigoletto aprofita l’ocasió per burlar-se cruelment del Comte i aquest el maleeix. El Duc fa detenir el Comte, que és expulsat de la sala (O tu che la festa audace hai turbato), mentre Rigoletto és presa del pànic més intens.
Quadre segon – Un carrer fosc
Rigoletto, davant la porta de casa seva, reflexiona sobre les paraules de Monterone (Quel vecchio maledivami!). S’acosta Sparafucile, assassí a sou, que li ofereix els seus serveis. El bufó els rebutja i quan queda sol, pensa que ell no és tan diferent de l’assassí (Pari siamo), ja que si aquest fa mal amb el punyal, ell el fa amb la llengua. Entra a casa seva, on es troba amb Gilda, la seva filla, a qui té tancada per por que ningú li faci mal (Figlia! Mio padre). Segueix un tendre diàleg, durant el qual el pare recomana la filla que no es deixi veure sota cap concepte i demana Giovanna, la dona que viu amb Gilda, que la vigili bé.
Mentrestant, però, algú s’ha introduït d’amagat a la casa. És el propi Duc, disfressat d’estudiant. Gilda no és altra que la noia esmentada a l’inici del primer quadre i està enamorada del Duc, sense saber qui és. Tots dos canten un intens duo d’amor (E il sol dell’anima). Quan la noia queda sola, evoca amb amor el nom (fals) del seu estimat (Gualtier Maldè... Caro nome).
Davant la casa es reuneixen els cortesans. Per venjar-se de Rigoletto volen raptar qui pensen que es la seva amant. El propi bufó pren part en el fet, creient que la víctima és la Comtessa de Ceprano. Mentre roman amb els ulls tapats, els altres segresten Gilda (Zitti, zitti...). De sobte, s’adona de la situació i veu que ha ajudat a raptar la seva pròpia filla. Desesperat recorda la maledicció de Monterone.
ACTE II
Una habitació del Palau Ducal
Trobem el Duc sol. Explica que, en tornar a casa de Gilda, l’ha trobada buida i ha deduït que ha estat raptada (Ella mi fu rapita!... Parmi veder le lagrime). Arriben els cortesans i li expliquen els fets (Scorrendo uniti). Expliquen al Duc que es tracta de l’amant de Rigoletto i que la té a l’habitació del costat. El Duc, eufòric, va corrent a aprofitar-se de la noia (Possente amor mi chiama).
Apareix el bufó, buscant desesperadament la seva filla. Tothom se’n burla (Povero Rigoletto!). Acaba sabent que el Duc és amb Gilda i aleshores explota i llença tota la seva còlera contra els corruptes cortesans, que queden molt sorpresos en saber que es tracta de la filla i no de l’amant (Cortegiani, vil razza dannata). Rigoletto acaba, però, suplicant que li sigui retornada la noia.
Aquesta apareix de sobte. Rigoletto fa fora els cortesans i la seva filla explica tota la història, des que va conèixer el Duc fins que aquest li ha llevat l’honor (Tutte le feste al tempio). Al cap d’una estona Monterone travessa l’escena encadenat. Rigoletto li promet que serà venjat (Si, vendetta, tremenda vendetta).
ACTE III
Una taverna de mala mort, prop del riu
Rigoletto ha fet tractes amb Sparafucile per eliminar el Duc. Aquest va a la taverna de l’assassí disposat a seduir la germana d’aquest, Maddalena. Acabat d’arribar canta la volubilitat de les dones (La donna è mobile). Maddalena i el Duc coquetegen descaradament. Rigoletto ha portat Gilda perquè aquesta vegi de quina mena d’home s’ha enamorat (Bella figlia dell’amore). El bufó paga a Sparafucile el preu del crim i se’n va. Maddalena li demana al seu germà que mati a Rigoletto en lloc del Duc. Gilda ho ha sentit (Ah! Piè non ragionno!). Se’n va.
Sparafucile ha decidit matar el primer que arribi a la taverna en comtes de a Rigoletto. Al cap de poca estona, Gilda torna vestida d’home, enmig d’una tempesta. Gilda truca i és rebuda amb una punyalada mortal. L’assassí la posa en un sac, que entrega a Rigoletto quan aquest arribi. Ell mateix vol llençar el cos al riu (Egli è la!). De sobte, sent cantar el Duc de lluny. Desconcertat, obre el sac i hi troba a la seva filla. Aquesta, abans de morir, li diu que ha preferit ocupar el lloc de l’home que, malgrat tot estima i que espera retrobar el seu pare al cel (Chi mi chiama?... V’ho ingannato).
La maledicció ha produït el seu efecte.