Jacques
Offenbach (1819-1880).
Òpera en un pròleg, tres actes i un epílog.
(Sobretitulada).
Text de Jules Barbier basat en episodis d'algunes narracions Hoffmann.
Estrenada a l'Opéra-Comique de París, el 10 de febrer de 1881.
EL FANTÀSTIC MÓN D’E.T.A. HOFFMANN
Ernst Theodor Wilhelm Hoffmann (més tard es va canviar el tercer
nom per Amadeus, com a prova de la seva admiració per Mozart) va
néixer a la ciutat de Königsberg (actualment Kaliningrad, a
Rússia) a la Prússia Oriental, el 1776. Home polifacètic,
va destacar en nombroses professions: jurista de formació, va fer
carrera com a funcionari, però també va ser pintor, compositor,
tenor i escriptor, que és l’activitat per la qual és
més conegut.
La producció literària de Hoffmann s’enquadra de ple
en el moviment romàntic de l’Alemanya dels primers anys del
segle XIX. I la seves obres més destacades són els relats
curts (“contes”) on presenta al lector temàtiques fantàstiques,
d’horror i també de suspens. Precursor d’aquest gènere
literari, Hoffmann exercirà molta influència en destacats
escriptors posteriors, com ara l’americà Edgar Allan Poe, considerat,
encara ara, el gran mestre de la literatura fantàstica.
Com a músic, Hoffmann va ser força valorat a la seva època,
produïnt obres de diferents gèneres, entre ells l’òpera
Undine (1816) de la qual en va escriure també el llibret, narració
fantàstica amb la intervenció d’elements sobrenaturals,
com és habitual en el Hoffmann escriptor. El mateix Beethoven va
ser un gran admirador del Hoffmann músic.
A part de les seves pròpies creacions, la petjada de Hoffmann va
més enllà i hi ha força obres basades o inspirades
en els seus relats. A banda de l’òpera de Offenbach que aquest
any presenten els Amics de l’Òpera de Sabadell, els ballets
Coppélia de Leo Délibes i Trencanous de Tchaikovsky es basen
en obres seves. I també la Kreisleriana de Schumann o el mateix Don
Pasquale de Donizetti s’inspiren en aquest polifacètic artista
que, després d’una vida itinerant per la geografia alemanya,
va morir a Berlin l’any 1822, amb només 46 anys.
Jacques Offenbach va néixer com a Jakob (era d’origens jueus)
a la ciutat alemanya de Colònia, el 1819. La seva exitosa carrera
musical, però, la va desenvolupar tota a França. A París
va ser el rei de l’escena durant els anys del Segon Imperi (1855-1870),
des del seu propi teatre, anomenat Théâtre des Bouffes-Parisiens.
El gènere que Offenbach conreava bàsicament era el de l’opereta,
un tipus de música fàcil i brillant, una mica frívol,
que tractava i criticava temes d’actualitat de forma més o
menys disfressada. La llista d’èxits d’aquest compositor
és llarga. Per citar només algun dels més importants:
Orphée aux enfers (d’on procedeix la molt famosa música
del can-can), La belle Hélène, La Périchole, Les Brigands
o La Grande-Duchesse de Gérolstein.
Offenbach, però, era conscient del tipus de música que creava
i aspirava a ésser reconegut també en quelcom més “seriós”.
I d’aquí que, cap a finals de la seva vida, concebís
un ambiciós projecte que, al cap i a la fi, va esdevenir en l’única
de les seves obres que es pot denominar “òpera”. Aquesta
obra, que havia de ser estrenada al Teatre de l’Opèra-Comique
(10 de febrer de 1881), no és altre que Les Contes d’Hoffmann.
Quan es va estrenar, Offenbach ja feia més de quatre mesos que havia
mort (5 d’octubre de 1880). Va ser, doncs, una estrena pòstuma
i Offenbach no va poder veure el destí de la seva obra mestra.
Les Contes d’Hoffmann porta la denominació d’”òpera
fantàstica”, en un pròleg, tres actes i un epíleg.
El llibret és obra de Jules Barbier, basat en una obra teatral prèvia
del mateix nom, obra conjunta d’aquest autor amb Michel Carré
(els llibretistes del Faust de Gounod). L’obra teatral està
basada en diversos relats d’E.T.A. Hoffmann. Tal com hem explicat
més amunt sobre l’estil d’aquest literat alemany, veiem
que l’adjectiu “fantàstic” d’aquesta òpera
està més que justificat.
Efectivament, l’òpera d’Offenbach ens presenta diferents
episodis on el component màgic o sobrenatural hi és molt present.
Des de l’autòmata que sembla un ésser humà, fins
a captura d’ànimes mitjançant el reflex de la imatge
al mirall, passant per retrats que cobren vida, Les Contes d’Hoffmann
ens manté constantment en una dimensió fora de l’habitual.
Els relats en els quals es basa l’òpera són: L’home
de sorra (Olympia), El conseller Krespel (Antonia) i Les aventures de la
nit de San Silvestre (Giulietta). El detall més original de l’obra
és, però, que fa intervenir el propi Hoffmann com a personatge:
tot explicant les històries dels seus amors frustrats, el poeta esdevé
el fil conductor i el protagonista de tota la narració, des que comença
fins que acaba.
Aquesta és una òpera molt diferent a la majoria. Per les seves
característiques literàries, com ja hem dit, però també
per la seva música, brillant i profunda (tots reconeixereu la famosa
Barcarolle del tercer acte). I l’hem de qualificar d’”assignatura
pendent”, ja que els Amics de l’Òpera de Sabadell fa
molts anys que la volien portar a escena. És aquesta temporada 2010-2011
que hem considerat que era el moment oportú.
Poseu la vostra fantasia en marxa i gaudiu de l’espectacle.
JORDI TORRENTS