Giuseppe
Verdi (1813-1901)
Òpera en tres actes (Sobretitulada).
Text de Francesco Maria Piave, basat en la novel.la La dame aux camèlias,
d’A. Dumas.
Estrenada en el Teatre La Fenice de Venècia, el 6 de març
de 1853.
VIOLETTA VALERY I EL SEU GRAN AMOR
Alfredo Germont va ser el gran amor autèntic de Violetta Valery,
una Violetta que (fins que Alfredo entrà a la seva vida, estava acostumada
a concedir els seus favors per diners. Alfredo li canvia la vida, però
la felicitat d’una ben tranquil•la vida en comú dura
ben poc, perquè quan, a l’acte segon, Giorgio Germont (pare
d’Alfredo i perfecte exemple de rígida moral burguesa de l’època),
demana a Violetta que trenqui la relació amb el seu fill. El d’antuvi
reticent vell Germont, malgrat tot, resta impressionat per la dignitat que
palesa Violetta, però aconsegueix que aquesta faci el sacrifici,
diu ella, d’abandonar Alfredo (Conosca el sacrifizio consumi d’amore).
En el quadre tercer, en la festa a casa de Flora Bervoix, Violetta acudeix
amb el seu nou amant, el Baró Douphol, i veient la reacció
violenta d’Alfredo davant els fets, reacció recriminada pel
seu pare, que no se sap ben bé com, apareix a la festa. En el darrer
quadre Violetta, molt malalta i en una situació econòmica
bastant precària, veu com Alfredo torna al seu costat, penedit i
assabentat de tot pel seu pare.
El tema d’aquesta obra, amb llibret de Francesco Maria Piave segons
La Dame aux Camélias d’Alexandre Dumas fill, feia
de La Traviata, una òpera aleshores massa moderna, doncs
els públics operístics no estaven habituats a veure una acció
més o menys contemporània. Malgrat això també
s’ha dit que el poc èxit de la primera representació
(6 de març de 1853 a la Fenice de Venècia) va ser degut als
intèrprets (Salvini Donatelli era massa revinguda, Grazizni estava
malalt i Varesi no donava importància al seu paper). Durant uns pocs
anys i curant-se en salut, hom modificà l’època de l’acció,
que del 1850 original passà als primers anys del segle XVIII.
El mateix any 1853 Verdi havia estrenat a Roma Il Trovatore, una
òpera ben diferent, tot i que sempre amb el geni musical de Verdi,
però amb una acció molt més convencional o, si es vol,
tradicional. Ademés, hem vist a La Traviata trets autobiogràfics,
donada la seva relació irregular i no ben vista per la moral de la
societat tradicionalista d’aleshores, amb Giuseppina Streponi, la
dona de la seva vida, amb la qual després de molts anys, es va casar
i van viure plegats fins a la seva vellesa (Verdi va sobreviure Giuseppina
tres anys i escaig), en un final ben diferent al de la relació entre
Violetta i Alfredo.
Després dels anys en els quals hom transposà l’època
de l’acció es trigà ben poc en col•locar-la on
li pertocava i de seguida s’aposentà en un lloc d’honor
entre les després de més i més permanent èxit
de tot el gran repertori., perquè Verdi, en una obra pràcticament
perfecta, havia creat, en Violetta, un dels més fascinants personatges
de tot el teatre líric, tant per la seva escriptura vocal com per
la seva caracterització de la dona frívola del començament,
a l’enamorament, el sacrifici i després de moltes desgràcies,
la mort, finalment reconfortada per Alfredo, el seu gran amor.
PAU NADAL