Giacomo
Puccini
(1858-1924)
Òpera en un acte (Sobretitulada).
Text de Giovacchino Forzano, inspirat en una breu al.lusió al personatge
de La divina comedia de Dante.
Estrenada en el Metropolitan Opera House de Nova York, el 14 de desembre
de 1918.
Giacomo
Puccini
(1858-1924)
Òpera en un acte (Sobretitulada).
Segon panell del Trittico puccinià, text de Giovacchino
Forzano.
Estrenada en el Metropolitan Opera House de Nova York, el 14 de desembre de 1918.
GIANNI SCHICCHI
Florència, 1 de setembre de 1299.
La cambra de Buoso Donati
Buoso Donati ha mort. Els seus cobdiciosos parents estan reunits al voltant
del llit per plorar-lo, però sobretot per conèixer els detalls
del testament, Povero Buoso!. Circulen insistents rumors segons els quals
el vell ho hauria deixat tot a un convent, Lo dicono a Signa. Com que no
saben on és el testament, comencen una frenètica recerca per
tota la cambra. Finalment, el jove Rinuccio troba el document, Salvati!
Salvati! Il testamento di Buoso Donati i l’entrega a la seva tia Zita,
demanant com a recompensa que li dongui el consentiment per casar-se amb
la seva estimada Lauretta. Zita diu que si les coses surten tal com tots
esperen, podrà casar-se amb qui vulgui, Se tutto andrà come
si spera. Rinuccio aprofita per enviar discretament el petit Gherardino
a buscar Lauretta i el seu pare, Gianni Schicchi.
Tots s’agrupen per llegir el testament. Mica en mica les seves cares
es van descomposant: els rumors, doncs, eren certs, Dunque era vero!. La
sola idea que els monjos gaudiran de les riqueses dels Donati els treu de
polleguera. Si es pogués canviar el testament... E non c’è
nessun mezzo... Rinuccio afirma que només un home els pot ajudar:
Gianni Schicchi, C’è una persona sola che ci può consigliare.
Als parents no els agrada la idea. Schicchi no és més que
un home del camp. Zita no en vol saber res, però Rinuccio insisteix:
Schicchi és molt astut i la ciutat de Florència només
fa que enriquir-se amb nous ciutadans com ell, Firenze è come un
albero fiorito.
Arriba Gianni Schicchi, veu cares largues i suposa que Buoso deu estar millor.
Rinuccio i Lauretta es saluden i es planyen de la situació, Ahimè,
lo zio... . Les preguntes d´Schicchi li revelen ràpidament
la veritable natura del problema, Diseredati!, però Zita aprofita
l’ocasió per fer saber que ella no pensa pas donar el seu nebot
a una noia sense dot. Schicchi la felicita irònicament per voler
sacrificar la felicitat dels dos joves, Brava la vecchia! i vol endur-se
Lauretta de la casa. Aquesta i Rinuccio veuen les seves esperances malmeses,
Addio, speranza bella i, com a darrer recurs, la noia fa saber al seu pare
que anirà a llençar-se al riu Arno si no pot casar-se amb
Rinuccio, O mio babbino caro.
Convençut, Schicchi demana de veure el testament. El llegeix i diu
que no hi ha res a fer... però tè una idea. Envia Lauretta
a la terrassa a donar menjar als ocellets i, tot seguit, pregunta als parents
si algú sap que Buoso és mort, Nessuno sa che Buoso ha reso
il fiato?. Ningú, responen. Aleshores fa portar el cos de Buoso a
una altra cambra. De sobte, truquen a la porta: és Maestro Spinelloccio,
el metge, que ve a demanar notícies del seu pacient, L’è
permesso?. Els Donati intenten dissuadir-lo d’entrar, però
no els fa cas. Schicchi parla tot imitant la veu de Buoso,No, no, Maestro
Spinelloccio i el metge queda convençut que el pacient ha millorat,
Anche alla voce sento: è migliorato.
Gianni pregunta si ha imitat bé la veu i tots diuen que perfectament.
Entenen què vol dir això? Que facin venir immediatament un
notari perque Buoso vol fer testament, Ah, che zucconi!.
Gianni explica com es farà passar per Buoso. Però com es repartirà
l’herència?,O Gianni, ora pensiamo. Cadascú demana una
finca, però tots volen la mula, la casa i els molins de Signa. Com
que no es posen d’acord, els Donati deixen aquestes tres propietats
al criteri d´Schicchi. Mentre el vesteixen, tots li fan una oferta
de diners a cau d’orella i ell va dient que sí a tothom, Se
mi lasci la mula.
Abans de començar, Gianni els adverteix de les penes que la llei
estableix per als falsificadors de testaments: la mà tallada i exili,
Addio, Firenze. Els parents són conscients del perill que comporta
la situació.
Arriba el notari amb dos testimonis, Ecco il notaro. Després dels
preliminars, Gianni comença a dictar el testament. Deixa cinc lires
als monjos i reparteix entre els familiars els diners i les finques. És
finalment el torn de la mula, la casa i els molins de Signa,Lascio la mula.
Un per un els va llegant tots a... Gianni Schicchi! Els parents estan furiosos,
però no poden dir res, Ah, furfante, furfante, furfante!. Quan el
notari se´n va, els Donati es llencen rabiosos sobre Schicchi, Ladro!,
però aquest els fa fora de casa seva, Vi caccio via di casa mia!.
Els parents se´n van, arreplegant tot el que poden.
L’escena queda buida per un moment. Després s’obren les
portes per descobrir Lauretta i Rinuccio abraçats devant una vista
de Florència. Schicchi els observa i afirma que els diners de Buoso
Donati no podien acabar millor, Ditemi voi, signori.
Dirigint-se al públic demana que, si s´han divertit, li concedeixin
l’atenuant.
SUOR ANGELICA
Una tarda de primavera en el pati d’un convent a la Toscana.
Se sent cantar l’Ave Maria dins l’església. Suor Angelica
i dues novícies han arribat tard a la capella i han estat renyades
per aquest motiu, Sorelle in umilità. Angelica, però, ha fet
penitència.
Totes les monges surten al pati per l’hora d’esbarjo i, tot
parlant, mentre unes neguen tenir cap desig, d’altres confessen que
encara desitgen algun plaer mundà: Suor Genovieffa, per exemple,
una antiga pastora, voldria veure i tocar un xaiet, Soave Signor mio i Suor
Dolcina, Ho un desiderio anch’io!, alguna cosa dolça per menjar,
segons afirmen les altres. Suor Angelica diu que els desitjos són
les flors dels vius i nega tenir-ne, Io? No, sorella, no. Les altres saben
que això no és veritat, Ha detto una bugia!: Suor Angelica
viu desesperada per rebre notícies de la seva família. No
n’ha sabut res durant set anys i les monges especulen sobre quin deu
haver estat el seu pecat per a que ella, una rica princesa, hagi estat tancada
en el convent, Son più di sett’anni.
Arriben les monges almoineres amb un ase ben carregat de menjar. Mentre
el descarreguen, una d’elles comenta que ha arribat un visitant amb
una gran carrossa, Fuor del portone c’è fermanta una ricca
berlina. Angelica, amb ànsia sobtada, demana la descripció
del carruatge. Les altres comenten el fet amb curiositat, È diventata
bianca.
Entra l’Abadessa i diu a Angelica que la seva tia, la princesa, l’ha
vingut a visitar, Suor Angelica!. Totes dues es dirigeixen al locutori.
La tia entra sense manifestar el més mínim afecte per la neboda.
Explica que, abans de morir, els pares d’Angelica li varen encomanar
la protecció de les seves dues filles i el seu patrimoni, il Principe
Gualtiero vostro padre. Així ho ha fet. Ara, Anna Viola, la germana
d’Angelica, es casa i la tia ha vingut a exigir Angelica que renuncïi
a la seva part, puix que havent portat la vergonya a la família no
hi té dret,Io debbo rivelarvi la ragion.
Angelica, aclaparada per la crueltat de la tia, l’acusa de falta de
pietat, Sorella di mia madre, voi siete inesorabile! i diu que tots aquests
anys ha estat oferint la seva vida a la Mare de Déu, però
hi ha una cosa que no pot oferir: oblidar el seu fill, del qual demana notícies,
Parlatemi di lui. La tia l’informa fredament que fa dos anys va morir.
Angelica, devastada, signa el document.
La tia es retira i Angelica plora pel seu fill, mort sense haver conegut
l’amor d’una mare, Senza mamma. Desitja morir també per
poder reunir-se amb ell.
Les monges retornen i troben Angelica en èxtasi. Diu que és
feliç perque pot veure el que desitjava, La grazia è discesa
dal cielo. Totes es retiren. Cau la nit. Angelica surt de la seva cel.la
amb un flascó i prepara una infusió d’herbes, Suor Angelica
ha sempre una ricetta. Abraçada a un crucifix, s’acomiada de
les germanes i beu el verí que ella mateixa ha preparat. De sobte,
se’n dóna compte que el suïcidi és pecat mortal
i la separarà del seu fill per tota l’eternitat, Ah, son dannata!.
Suplica desesperadament a la Mare de Déu un signe de gràcia.
Es produeix un miracle: de sobte se sent un cor celestia, Regina Virginum
i l’església s’omple de llum, s’obren les portes
i es revela una presència angelical. En el llindar de la porta apareix
la Verge amb un nen, el qual dirigeix vers Angelica. Seguidament, la monja,
ja perdonada, cau i mor.