Giacomo
Puccini
(1858-1924)
Òpera en un acte (Sobretitulada).
Text de Giovacchino Forzano, inspirat en una breu al.lusió al personatge
de La divina comedia de Dante.
Estrenada en el Metropolitan Opera House de Nova York, el 14 de desembre
de 1918.
Giacomo
Puccini
(1858-1924)
Òpera en un acte (Sobretitulada).
Segon panell del Trittico puccinià, text de Giovacchino
Forzano.
Estrenada en el Metropolitan Opera House de Nova York, el 14 de desembre de 1918.
DOS DE TRES
La passada primavera, el Metropolitan Opera de New York va posar en escena
una nova producció (magnífica, com correspon al millor teatre
d’òpera del món) del Trittico de Puccini, sota la responsabilitat
de Jack O’Brien i direcció musical de James Levine. Faig esment
d’aquest fet perque fou en aquest mateix teatre (realment a l’antic
Met, no a l’actual que data dels anys 60) on el 14 de desembre de
1918 va tenir lloc l’estrena mundial d’aquest trio operístic.
La première estava prevista a Roma, però la Primera Guerra
Mundial, ja a les acaballes, ho va fer impossible. I encara sort que es
va poder fer a l’altre banda de l’Atlàntic.
Com sabeu, el Trittico puccinià està format per tres òperes
curtes (cada una de les quals dura aproximadament una hora) i molt diferents
i contrastades entre sí. La primera és un drama sòrdid,
Il Tabarro, dins la més pura estètica verista; la segona obra
és Suor Angelica, un drama més aviat sentimental amb un repartiment
totalment femení; la darrera de les tres és, en canvi, una
comèdia intel.ligent i desenfadada: Gianni Schicchi. Al llarg dels
anys aquesta ha demostrat ser, de llarg, la més popular (sóta
el meu punt és lògic, ja que crec que és la millor).
Encara que Puccini considerava de suma importància que les tres es
programessin juntes, ben aviat es va començar a fragmentar la unitat
i s´han produït fent parella, o trio, amb d’altres obres.
Una prova d’aquesta major popularitat de Gianni Schicchi la teniu
en el següent fet: jo vaig tenir la sort de veure la funció
del 12 de maig de l’esmentada producció del Met. Doncs bé,
aquesta funció representava la 73ª vegada que Il Tabarro es
veia a l’escenari novaiorquès, Suor Angelica, la 67ª i
Gianni Schicchi, la 131ª . Com veieu, la germana còmica guanya
per golejada.
Amics de l’Òpera de Sabadell ha tingut la brillant pensada
de presentar al seu públic dues de les tres: Suor Angelica i Gianni
Schicchi. Sabadell i Ópera a Catalunya estan d’enhorabona.
Suor Angelica
L’escriptor i director teatral Giovacchino Forzano (1884-1970) és
l’autor del llibret de Suor Angelica i no es va basar en cap obra
existent, sino que va desenvolupar del tot la seva pròpia idea. Suor
Angelica representa un oasi de pau després de l’opressiu i
negre ambient de Il Tabarro. Tots els personatges són dones i totes,
excepte una (la Zia Principessa), són monges. Efectivament, l’òpera
es desenvolupa en el si d’un convent. Diuen que Puccini va agafar
força inspiració per a aquesta obra en el covent de Vicopelago,
on la seva germana gran, Iginia Puccini, era la mare superiora.
Val a dir que el genial compositor aconsegueix retratar molt bé tant
l’ambient conventual, on circulen un bon grup de monges, unes més
ingènues, d’altres no tant, però totes amb un aire característic
de monja, com també el misteri que envolta la protagonista, Suor
Angelica, objecte de murmuris per part de les seves companyes, que es pregunten
per quina raó és en el convent. En l’escena del diàleg
de Suor Angelica amb la seva tia es fa palès el seu drama amb tota
la seva cruesa, culminant immediatament amb l’esplèndida ària
Senza mamma. El final de l’òpera és, potser, el culpable
de que aquesta sigui considerada la més fluixa del Trittico. L’escena
del miracle celestial queda una mica desencaixada en tot el conjunt, però
són només uns minuts que no es faran oblidar tot el que hi
ha hagut abans. I, per què negar-ho, val a dir que posa el punt final
d’emoció dramàtica que ha anat creixent a partir, més
o menys, de la meitat de l’òpera. Ens fa plorar una mica.
Gianni Schicchi
Aquesta òpera, una de les comèdies més fines i intel.ligents
que mai s’han fet en òpera, és obra del mateix llibretista
que Suor Angelica. Aquesta vegada, però, hi ha un inici d’inspiració
externa. Efectivament, Gianni Schicchi, que va ser un personatge històric,
inicia la seva gènesi en uns versos de la Divina Commedia de Dante
Alighieri. Concretament, en el Cant XXX de l’Infern, diu: “...
Quel folletto è Gianni Schicchi, e va rabbioso altrui così
conciando” (“... Aquell dement és Gianni Schicchi i va,
rabiós, mossegant els altres”). Després afegeix: “…
per guadagnar la donna della torma, falsificare in sè Buoso Donati,
testando e dando al testamento norma” (“... per guanyar la reina
de l’estable es va fer passar per Buoso Donati, fent testament i legalitzant-lo”).
Per aquest motiu, Dante el posa a l’infern, en el cercle dels falsificadors.
Sembla que sí, que el tal Schicchi va fer alguna cosa semblant per
ajudar un parent (un nebot, sembla ser) de Buoso Donati amb el tema del
testament. Ell, es va quedar la famosa mula (la donna della torma) de la
qual tant es parla a l’òpera. Això, però, cal
prendre-s’ho amb cert escepticisme. Dante no era del tot imparcial
en aquest tema ja que, a part de no tenir simpatia per la classe social
de Gianni Schicchi (la “gent nova” vinguda del camp), la seva
dona era de la família Donati.
L’òpera és una petita joia (Puccini, el gran tràgic,
demostra també ser un mestre de la comèdia). En ser la darrera
del Trittico un surt content del teatre donant gràcies a la vida.
Haurem sentit una de les àries més delicioses per a soprano,
O mio babbino caro. Teatralment, no hi ha res més genial, còmic
i sucós que la colla de parents cobdiciosos que acaben amb un pam
de nas. Hi ha, tambè, d’altres personatges inoblidables, com
ara el ricícul metge Maestro Spinelloccio o el mateix Schicchi, que
al final resulta ser més llest que ningú. El punt final en
el que el protagonista fa referència al “padre Dante”,
que l’ha enviat a l’infern per “questa bizzarria”
(“aquesta bestiesa”) acaba de posar el toc a tot un quadre,
un tríptic, que comença en la més absoluta foscor i
acaba amb la més gloriosa de les llums, la del sol de Toscana il.luminant
la bella ciutat de Florència.
Gaudiu-ne!