JOSEP
MONTILLA
Vull agraïr l’oportunitat d’encapçalar el programa
general de la XXVI Temporada d’Òpera a Sabadell i el XX Cicle
d’Òpera a Catalunya.
Enguany s’han celebrat els vint-i-cinc anys de la creació
de l’Associació d’Amics de l’Òpera de
Sabadell, i vint del naixement de l’Orquestra Simfònica del
Vallès. Al llarg d’aquest temps, les produccions realitzades
i l’oferta de programes ambiciosos ha crescut constantment en qualitat
i ha estat marcada per l’èxit.
Podem afirmar que el programa de l’Òpera i el Simfònic
a Sabadell ha deixat la seva llavor a moltes poblacions de Catalunya,
creant afeccionats i impulsant projectes que sense l’entusiasme
i professionalitat dels seus impulsors no haguessin vist llum.
En aquest sentit, els onze amys d’experiència de l’Escola
d’Òpera a Sabadell i els concursos “Eugenio Marco”
i Mirna Lacambra han fet i fan una tasca exemplar, obrint una porta als
joves valors des d0un marc d’alta qualitat i merescut prestigi.
Vull fecilitar a Mirna Lacambra per la visió i l’encert amb
què va aconseguir els compromisos que han fet possible l’enriquidora
trajectòria dels Amics d el’Òpera ed Sabadell. Un
reconeixement que faig extensiu a tots els professionals que al seu costat
han treballat amb l’entusiasme i dedicació per obtenir-ne
els millors resultats. I als afeccionats i les institucions que hi han
donat suport.
Aquesta tasca s’inscriu en el procés de modernització
de Sabadell, un procés irreversible que permet constatar la importància
de la col·laboració institucional. És aplegant esforços
i voluntats com s’assoleixen els millors resultats, i serà
així com Sabadell farà honor a la seva marcada personalitat
i es projectarà plenament com actiu fonamental per a Catalunya.
Aquesta feina conjunta farà un pas endavant més, ben significatiu,
quan aviat es faci realitat a Sabadell un nou equipament cultural de referència,
“La Ciutat de la Música”. Hi arribarem de la mà
d’una trajectòria musical i cultural brillant, un recorregut
que sens dubte es veu ratificant amb el programa que teniu a les mans.
Moltes gràcies per la vostra labor excel·lent i l’enhorabona.
JOAN
MANUEL TRESSERRAS i GAJU
Apropar la música i la cultura a la gent i dinamitzar-les en el territori són objectius adequats a l’evolució de les societats modernes i al progrés dels països. Catalunya participa, òbviament, d’aquest corrent de fons i disposa d’una societat civil que s’hi mostra prou amatent. Entre els molts exemples que avalen aquesta afirmació figura l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, amb una activitat continuada des de fa vint-i-sis anys.
La XXVI Temporada d’Òpera a la ciutat vallesana i el XX Cicle
d’Òpera a Catalunya són, novament, actius ben destacats
d’aquest impuls dels Amics, amb l’interès musical i
pedagògic que també suposa el XII Curs de l’Escola
d’Òpera de Sabadell. De tot plegat se’n desprèn
la voluntat de fer compatibles la difusió de l’òpera
i de la música amb el necessari aprenentatge de les seves expressions,
la qual cosa és un dels camins de l’excel•lència.
Em plau felicitar els Amics de l’Òpera de Sabadell i encoratjar-los
a prosseguir les seves activitats. Entitats com la vostra són el
teixit viu d’una cultura que està assolint l’objectiu
de modernitzar-se i obrir-se al món sense renunciar a res com a
país. Que per molts anys compartim plegats aquesta ambició.
MANUEL
BUSTOS
Aquest any 2007 es recordarà, sens dubte, per
la mort de Luciano Pavarotti. Els plors i les emocions de tots els seus
seguidors donen una mostra que l'òpera no només arriba als
entesos, als músics i als professionals, sinó que sap arribar
a l'emoció de tots els homes i les dones de sensibilitat ampla,
incapaços de no commoure's pel bel canto.
Ho dic un cop més i no em cansaré de dir-ho: Sabadell és
una ciutat musicalment privilegiada. Tocada per la inspiració de
persones com Mirna Lacambra, que van ser prou agosarades, prou valentes
i un punt temeràries per dotar d'un cicle d'òpera pròpia
una ciutat i un país més enllà de la programació
operística de Barcelona. Aquest és segurament el principal
motiu de la riquesa d'un poble, quan les iniciatives se sumen, quan es
reivindica i es creu que mai no hi ha prou cultura, prou música
ni massa aliment per a l'esperit. I és aquest, precisament, el
que marca la diferència entre les aglomeracions i els pobles: l'espai
per a la convivència i la cultura.
De Luciano Pavarotti ens queda el record agraït de tot el que ens
ha permès viure; potser aquesta és la millor forma de dol
possible. Agrair tot el viscut com una oportunitat i un privilegi.
Dels Amics de l'Òpera de Sabadell ens queda, sobretot, l'agraïment
per l'ampla promesa de tot el que ens queda per viure junts. Perquè
si el passat és memorable i magnífic, el futur se'ns presenta
esplèndid. Vivim plens d'il•lusió i d'esperances la
futura, cada cop més present, Ciutat de la Música. Un espai
per fer justícia, per fi, a la nostra temporada d'òpera.
I per continuar fent justícia a l'òpera, a tota la inversió
econòmica i de talent que representa cada muntatge, tan sols un
prec: no us perdeu el que segurament és un dels millors espectacles
del món, dels més complets i difícils de portar a
terme.
Estic segur que, com cada any, un públic fidel i amic tornarà
a celebrar que Sabadell i Catalunya es tornin a omplir de la màgia
i l'espectacularitat de l'òpera.
Per molts anys!
JOAN
COROMINAS
Quan s’aixeca el teló i s’inicia la representació de l’òpera que esperem amb delit, és com quan comencem a desembolicar un caramel que sabem segur que serà bo: tenim coneixement del que està a punt d’esdevenir, en podem imaginar el sabor, però sempre és una experiència nova i irrepetible, mai serà exactament igual. En gaudirem per uns moments, uns instants més o menys llargs, i el caramel, com la representació de l’òpera, desapareix per sempre. Només resta viu en el nostre record.
Fa vint-i-sis anys que l’Associació d’Amics de l’Òpera
de Sabadell, treballa perquè cada temporada ens retrobem amb obres
conegudes, amb d’altres que potser no són tant populars,
i sempre aconsegueixen sorprendre’ns, malgrat que molts, la majoria
dels assistents a les representacions, són prou entesos com per
conèixer prèviament allò que aniran a veure. Sens
dubte que Un ballo in maschera, La Traviata i el doble programa de
Suor Angelica i Gianni Schicchi, formen part d’un repertori
ben present en el món de l’òpera, així com
La rosa del azafrán, és digne representant de la
sarsuela. Així doncs, davant aquest programa prometedor, segurament
que tots estem expectants per veure com un Un ballo in maschera,
una obra de plenitud verdiana, ens fa tornar a reviure les intrigues d’un
drama que Verdi, per motius de la censura de l’època, va
situar a Boston i no a Estocolm com manava el fet històric original.
Poca cosa puc dir de La Traviata. L’haurem vist cent vegades
i continuarem plorant amb la mort de Violeta, un final, no per conegut,
menys emotiu. Verdi aconsegueix expressar perfectament els sentiments,
dolor, tendresa, amor, resignació, de la protagonista i La
Traviata continua essent una de les òperes més estimades,
no sols del compositor, sinó de tota la història del gènere.
Per acabar, han escollit dues de les obres que formen part d’ Il
Trittico, de Puccini. El Tríptic, un conjunt de tres obres que
volen representar l’infern, el purgatori i el paradís, fent
referència a la Divina Comèdia de Dante. Ens quedaran a
deure l’infern, Il Tabarro, ja que les dues que ens ofereixen
són: Suor Angelica i Gianni Schicchi, purgatori i paradís.
Més dramàtica la primera i més divertida la segona,
però segur que ambdues ens faran passar una bona vetllada.
Cal destacar que amb aquestes dues òperes finalitzarà el
XII Curs de l’Escola d’Òpera de Sabadell. Un bona elecció
que permetrà als artistes novells oferir una bona mostra del seu
art als seus fidels seguidors.
No oblido fer menció de La rosa del azafrán de
Jacinto Guerrero, una de les sarsueles més populars, una obra plena
de melodies conegudes com la que li dóna nom, que ens permetrà
viure una història d’amors aparentment impossible però
amb un final feliç.
Vull felicitar una vegada més a l’Associació d’Amics
de l’Òpera de Sabadell, en nom meu i de la Fundació
que represento, i agrair-los que puguem comptar amb la XXVI Temporada
d’Òpera a Sabadell, el XX Cicle d’Òpera a Catalunya
i el XII Curs de l’Escola d’Òpera a Sabadell que obrirà
les portes, un cop més, a nous cantants amb ganes i amb talent
per desenvolupar-se en el món, difícil i apassionant, del
bel canto.
Espero amb impaciència seure a la butaca i que s’alci de
nou el teló per poder gaudir amb tots d’una nova temporada
d’Òpera.
Vàrem començar l’any de la celebració amb un magne concert el dia 20 de gener en el recent estrenat Teatre Principal de Sabadell. Vint-i-cinc anys enrere, una colla d’amics i coneguts signàvem els estatuts de la nova associació en data semblant. Vint-i-cinc cantants dels que han actuat en diferents representacions al llarg de les temporades d’òpera, varen poder i voler estar amb nosaltres per delectar-nos amb el seu art, acompanyats tots ells per l’Orquestra Simfònica del Vallès que a l’ensems celebrava el seu 20è aniversari, cosa que les dues entitats vàrem voler celebrar juntes, per motius obvis. En aquest acte férem entrega d’unes plaques commemoratives a la Fundació Banc Sabadell, en la figura del seu President Sr. Joan Corominas i al President de l’Orquestra Simfònica del Vallès, Sr. Albert Bardulet. També varem imposar insignies de plata de l’AAOS al Mestre Albert Argudo i als més antics components del nostre cor. Finalitzat el concert vàrem poder gaudir d’un magnífic sopar a l’Hotel Urpí on ens hi vàrem reunir unes 400 persones; amics, cantants, components del cor, músics, representants de les entitats més destacades de Sabadell i Barcelona, amés de l’Alcalde i regidors de la ciutat i el Conseller de Cultura de la Generalitat. Va ésser tot un aconteixement, un dia ple d’ emocions i de records.
Entre febrer i març vam representar per primera vegada Macbeth
de Verdi, òpera en la que encara no ens havíem atrevit,
per les seves múltiples dificultats, sobretot artístiques
i l’èxit fou extraordinari.
Pel maig, La Cenerentola de Rossini, òpera que no representàvem
des de 1994. També va ser un gran aconteixement i sobretot és
l’òpera de la que hem fet més representacions, 18
en total, contant les cantades pels professionals i els del curs de l’Escola
d’Òpera.
El juny, varem tenir un concert extraordinari. El tenor Josep Bros, que
no va poder participar en el gran concert del 20 de gener degut als seus
compromisos professionals ens obsequià, tal com havia promès,
amb un meravellós recital, que ens va captivar, entusiasmar, delectar
amb el seu art, amb unes àries de dificilíssima interpretació,
acompanyat pel Cor Amics de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica
del Vallès. Va ésser un concert memorable que ha quedat
com un segell d’or dintre de la celebració del nostre 25è
Aniversari.
Temporada 2007-2008
Octubre. Comencem aquesta temporada amb l’òpera Un ballo
in maschera de Verdi en una segona versió, doncs la vàrem
representar per primera vegada l’any 1993. Els intèrprets
principals son tres cantants fora de serie; Maribel Ortega, soprano; Josep
Fadó, tenor i Ismael Pons baríton. El Mtre. José
Collado ens farà l’honor de tornar a dirigir per nosaltres,
amb el seu mestratge, sensibilitat i bon fer. Carles Ortiz i Jordi Galobart
seran els encarregats de la direcció d’escena i l’escenografia
respectivament. Com que a Sabadell la fem els dies 3 , 5 i 7 d’octubre,
el dia 7 coincideix exactament amb el dia que fa vint-i-cinc anys vàrem
fer la primera representació com Amics de l’Òpera
de Sabadell. Recordeu?. Va ser Madama Butterfly de Puccini. Dia
ple de joia!.
Novembre. La rosa del azafrán de J. Guerrero. Volem continuar
amb aquesta iniciativa de fer una sarsuela per temporada perquè
creiem que s’ha de recolzar la música del nostre país.
Els principals intèrprets seran Carmen Aparicio, soprano i l’emergent
Carles Daza, baríton. Director d’orquestra i del Cor el Mtre.
Daniel Martínez, i Carles Ortiz direcció d’escena
i Jordi Galobart escenografia.
Febrer-març. La Traviata de Verdi. Aquesta és l’òpera
que més cops hem representat. Serà la sisena vegada. És
una obra tan bonica i tan romàntica que el públic s’entusiasma
sempre. Com a primaríssim intèrpret tindrem a la insuperable
i admirada soprano Sung-Eun Kim que tan ens ha fet gaudir amb el seu art,
i la seva tècnica perfecta en cadascun dels personatges que ens
ha interpretat: Don Pasquale, Lucia di Lammermoor, I Puritani, Rigoletto,
Roméo et Juliette, Manon i La flauta màgica. Carles
Cosías, tenor de veu de color d’or i d’un fraseig fora
del comú. Carles Daza, baríton, jove emergent de veu envellutada,
bonic fraseig i excel.lent musicalitat. Direcció musical del Mtre.
Elio Orciuolo, dinàmic, expressiu, sensible com a bon italià.
Carles Ortiz i Jordi Gabobart es faran càrrec de la direcció
escènica i escenografia.
Abril-maig. Commemorem el 150 aniversari del naixement de Puccini, posant en escena per primera vegada dues òperes que pertanyen al seu trittico que es composa de Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi. Nosaltres hem escollit aquestes dues últimes. Suor Angelica de tema dramàtic i Gianni Schicchi de tema còmic, endimoniadament difícil musicalment però molt divertida. Com diuen els italians Un capo laboro però molt interessant. La llista de cantants és molt llarga ja que és una òpera de conjunt. Cal destacar a Suor Angelica, Maribel Ortega / Miki Mori i Mariel Aguilar i a Gianni Schicchi: Enric Serra/ Toni Marsol, Montserrat Martí Caballé i César de Frutos. Direcció musical Mtre. Daniel Martínez. Com a director d’escena, hem tornat a escollir l’art novedós i exquisit d’en Pau Monterde.
Tota la temporada estarà acompanyada pel Cor Amics de l’Opera
i l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Desitgem que assistint als espectacles que us hem proposat, podeu ser
posseïts de la felicitat que dona el plaer d’escoltar la música.
Com cada any, en nom dels socis, abonats i públic en general volem
donar les gràcies als nostres patrocinadors: Generalitat de Catalunya,
Ajuntament de Sabadell, Ministerio de Cultura i d’una manera molt
especial a la Fundació Banc Sabadell per la seva fidelitat i constància
envers al nostre projecte, des del seu inici. Sensa el seu patrocini no
hauria estat possible fer arribar l’òpera a tants catalans
i catalanes d’arreu del principat. També volem agrair a diverses
entitats i empreses que dins les seves possibilitats, col•laboren
en la millora de les nostres produccions.