Associació Amics de l´Òpera de Sabadell Associació Amics de l´Òpera de Sabadell
Associació Amics de l´Òpera de Sabadell
Òpera a Catalunya


Associació Amics de l´Òpera de Sabadell - Representacions
· Concerts
· Òperes
· Recitals

Associació Amics de l´Òpera de Sabadell - Representacions
· Temporada 2018 - 2019
· Temporada 2017 - 2018
· Temporada 2016 - 2017
· Temporada 2015 - 2016
· Temporada 2014 - 2015
· Temporada 2013 - 2014
· Temporada 2012 - 2013
· Temporada 2011 - 2012
· Temporada 2010 - 2011
· Temporada 2009 - 2010



Plaça Sant Roc, 22 2on 1a
08201 Sabadell
Barcelona . Espanya
Tel. 93-725 67 34
Tel. 93-726 46 17
Fax. 93-727 53 21
EMail: aaos@aaos.info

Temporada 2015 - 2016


LE NOZZE DI FIGARO

LE NOZZE DI FIGARO

Wolfgang Amadeus Mozart
28/10/2015 - 20/11/2015

Commedia per musica  en quatre actes (sobretitulada en català)

Llibret de Lorenzo da Ponte, inspirat en l'obra teatral Le mariage de Figaro, de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Estrenada en el Burgtheater de Viena, el 1 de maig de 1786



Representacions Repartiment Argument Article

LE NOZZE DI FIGARO ANUNCIA GRANS CANVIS SOCIALS

Amb el temps que ha transcorregut des de la seva estrena, avui tenim prou  perspectiva històrica per entendre el missatge que Beaumarchais, l’autor de l’argument original d’aquesta òpera, enviava a la societat del seu temps: l’era del domini de l’aristocràcia s’havia acabat i, embolicada amb somriures i reverències, començava una altra història de la societat europea, feta de successives revolucions que acabarien creant un món diferent, dominat per la nova classe ascendent, la burgesia impulsada pel progrés econòmic i pels avenços tècnics (els de les màquines de vapor, en primer terme) que configurarien un món diferent en el qual no tindrien cabuda les distincions socials del que d’aleshores ençà s’anomenaria “L’Antic Règim”.

Aquest tenia uns fonaments encara feudals que posaven la població civil en mans de l’aristocràcia de tal manera que calia treure-la del mig com fos, i abolir-ne els antics privilegis que impedien l’imparable progrés de la societat. Els nobles, a més, “estovats” per molts segles de no tenir iniciatives pròpies, s’havien convertit en inoperants (recordem el Don Ottavio de Don Giovanni, que es passa l’obra dient que prendrà mesures i no en pren mai cap d’eficaç).

Però alguns governants de França van notar la “perillositat” d’aquesta comèdia, i quan Beaumarchais va estrenar Le mariage de Figaro, el 1784, la reacció de les autoritats franceses va ser la immediata prohibició de l’obra (greu error: la millor manera de suscitar-ne la difusió). A Viena, l’emperador Josep II d’Àustria, volent-se distingir com a tolerant, va permetre que el seu “poeta oficial”, Lorenzo da Ponte, fes una òpera sobre aquest argument i que hi posés música el compositor Wolfgang Amadeus Mozart, que s’havia distingit poc abans amb una òpera en alemany, El rapte en el serrall, però els autors van rebre l’ordre de suprimir del text de Beaumarchais les escenes més conflictives (la del judici –els nobles podien jutjar les persones que vivien a les seves terres-  i una al·legació en pro de la llibertat de premsa). Així i tot, el sentit de l’obra queda prou clar perquè el  seu missatge fos prou comprensible: allò que en català diem amb tanta claredat amb l’expressió “S’ha acabat el bròquil!”, és a dir, això està llest i no hi ha res més a fer. Però només la gent prou intel·ligent podia capir aquest missatge (a Versalles, la reina Maria Antonieta va insistir en conèixer l’obra i no va entendre res d’allò que acabaria costant-li la seva coronada testa).

Però  el missatge –no es podia fer d’altra manera en aquell temps- arriba embolcallat amb somriures i reverències. Regnaven les formes elegants, del bon gust i de la cortesia, i per això, des del primer moment en què Figaro s’assabenta de les intencions del comte d’Almaviva d’impedir les seves noces amb Susanna, en comptes de proferir insults i amenaces es limita a dir (cantar) Se vuol ballare, signor contino (Si vol ballar, senyor comte) i a oferir-se d’acompanyar-lo amb una guitarreta.

Per molt que els enfrontaments (els de Figaro amb el comte, els de Susanna amb Marcellina, etc.) sovintegin en l’obra, tots es fan evitant les inconveniències i els insults, i tot es desenvolupa en un clima de cortesia, com manaven les convencions  d’una època en que s’havia implantat el costum de l’amabilitat i el de “ser bona persona”, o almenys intentar de semblar-ho. No és perquè sí que aquesta és l’època en la que va aparèixer la novel·la “que feia plorar”, perquè llegint-la (públicament, si es podia), un adquiria fama de “sensible”.

En aquest sentit, fins i tot l’orgull feudal del comte d’Almaviva queda una mica dissimulat darrera d’una capa d’elegància, encara que es pot percebre perfectament en la seva única ària (Vedrò mentr’io sospiro), en la que expressa la seva indignació pel fet que un servent seu pugui tenir la dona (Susanna) que el comte desitja. Però si analitzem bé el text (de l’òpera) podem apreciar que la comtessa, una dona molt més sensible i “bona”, arriba a lamentar-se d’haver de dependre de la seva minyona perquè l’ajudi a castigar la manca de fidelitat del comte.

El més interessant de l’obra –i que l’òpera recull fidelment- és la barreja de diferents graus de vinculació a la societat nobiliària dels personatges, des del vell Doctor Bartolo fins al patge Cherubino, que ha descobert l’amor i –de moment- no té cap inconvenient en perseguir Barbarina, la filla del jardiner Antonio (el més “primitiu” dels personatges populars) però intentant aconseguir també la pròpia comtessa si s’escau, cosa que Beaumarchais faria possible en la tercera de les obres de la saga de Figaro, La mère coupable, escrita més tard i universalment catalogada com a obra molt inferior a les dues primeres, El barber de Sevilla i la que ens ocupa aquest any per feliç iniciativa de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell que torna a portar-nos per tot Catalunya aquesta obra fonamental de la història de l’òpera… i, com hem vist, de la història  europea en el sentit més ampli. 

ROGER ALIER

 


<< Tornar

Calendari

Anterior DESEMBRE 2018
Següent

DL DM DC DJ DV DS DG
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Dia amb activitat Dia amb activitat
Dia actual Dia actual

Obres

L'ELISIR D'AMORE

L'ELISIR D'AMORE
Gaetano Donizetti
13/02/2019


LA BOHÈME

LA BOHÈME
Giacomo Puccini
01/05/2019


Patrocinadors
Generalitat de Catalunya Ajuntament de Sabadell Ministeri de Culura - Gobern d´Espanya Amb el suport de:
Col·laboradors
CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsicaCatMúsica
Associació Amics de l´Òpera de Sabadell Associació d´Amics de l´Òpera de Sabadell
Plaça Sant Roc, 22 2on 1a . 08201 Sabadell . Barcelona . Espanya . T. 93-725 67 34 i 93-726 46 17 . F. 93-727 53 21 . E. aaos@aaos.info
© Copyright 2004 . Normes d´ús . Política de privacitat . Nota Legal . Política de cookies . Mapa Web . Nif. G58192709 . Produït per Anunzia
L´Associació . El Cor . L´Escola . Obres . Representacions . Multimèdia . Notícies . Tarifes . Fes-te Soci . Contacte
Òpera XXI