Associació Amics de l´Òpera de Sabadell Associació Amics de l´Òpera de Sabadell
Associació Amics de l´Òpera de Sabadell
Òpera a Catalunya


Associació Amics de l´Òpera de Sabadell - Representacions
· Concerts
· Òperes
· Recitals

Associació Amics de l´Òpera de Sabadell - Representacions
· Temporada 2018 - 2019
· Temporada 2017 - 2018
· Temporada 2016 - 2017
· Temporada 2015 - 2016
· Temporada 2014 - 2015
· Temporada 2013 - 2014
· Temporada 2012 - 2013
· Temporada 2011 - 2012
· Temporada 2010 - 2011
· Temporada 2009 - 2010



Plaça Sant Roc, 22 2on 1a
08201 Sabadell
Barcelona . Espanya
Tel. 93-725 67 34
Tel. 93-726 46 17
Fax. 93-727 53 21
EMail: aaos@aaos.info

Temporada 2018 - 2019


LA BOHÈME

LA BOHÈME

Giacomo Puccini
01/05/2019 - 26/05/2019

Òpera en quatre actes (sobretitulada en català)

Text de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en el folletí (novel.la per entregues) Scènes de la vie de bohème, d'Henry Murger

Estrenada al Teatro Regio (Torí), l'1 de febrer de 1896



Representacions Repartiment Argument Article

L’APOTEOSI DEL MELODRAMA

Parlar de La bohème és fer-ho d’una de les òperes més cèlebres de Giacomo Puccini (1858-1924). Però també d’una de les obres d’art més genuïnes de la Itàlia finisecular. I, com en molts altres casos, popularitat i qualitat es donen la mà. Perquè Puccini sempre va escriure per al gran públic però mai no va fer concessions al populisme o a la mediocritat. Al contrari, més enllà de l’aparent sensibleria, de la llàgrima (fàcil?) i d’unes històries d’amor perfectament reconeixibles en els seus extrems oposats (Rodolfo-Mimì i Marcello-Musetta), Puccini s’erigeix en un mestre, en un home de teatre, capaç de fer-nos viure realment allò que en aparença no són més que personatges de cartró pedra. Potser perquè part d’això és el verisme, l’escola operística italiana posterior a Verdi que té en la primera generació els noms de Ruggiero Leoncavallo, Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. Tot i que sempre m’he resistit a considerar La bohème una òpera cent per cent verista: al tercer acte, la pulsió rítmica que acompanya les frases de Rodolfo per explicar la tos de Mimì com un dels símptomes de la seva malaltia mortal (Una terribile tosse l'esil petto le scuote) apunta maneres clarament impressionistes.

Verista? Impressionista? Al capdavall, els genis superen les etiquetes, de manera que Puccini en general i La bohème en particular transcendeixen les obsessives classificacions taxonòmiques de les que som víctimes i botxins quan intentem explicar una obra mestra com la que ens ocupa. I és que La bohème és un engranatge perfecte de teatre musical, l’apoteosi del melodrama. Quantes vegades ens hem emocionat amb els esventrats Mimì! Mimì! que entona el tenor que canta Rodolfo! Quantes vegades hem pensat que la vida és meravellosa –ni que sigui per uns minuts- quan Musetta torna als braços de Marcello al final del segon acte mentre una banda interpreta un aire marcial que remet a La Marsellesa... I és que Puccini se la sabia molt llarga i, quan ens situa als límits de l’emoció, ens recorda que el teatre pot ser com la vida mateixa. I és aleshores quan es desborda aquella passió que susciten els grans gèneres artístics, com l’òpera. Verista potser sí, impressionista també, però sobretot real, tot i estar davant d’un art (l’òpera) que és el més inversemblant de tots: Puccini sabia tan bé com ningú que és impossible que algú mori tísic mentre canta. I paradoxalment, més de cent anys després d’una òpera estrenada l’ú de febrer de 1896 al Teatro Regio de Torí sobre la novel.laEscenes de la vida bohèmia d’Henry Murger, ens seguim emocionant veient Mimì morta dalt de l’escenari.

Sí, La bohème es va estrenar a la capital del Piemont amb direcció d’Arturo Toscanini, el mateix que trenta anys després, el 1926, quan en feia dos que Puccini havia mort, va interrompre la representació de Turandot el dia de l’estrena després que una altra heroïna típicament pucciniana i emparentada amb Mimì, la pobra Liù, caigués morta a l’escenari de La Scala de Milà. “L’òpera s’acaba aquí perquè el mestre va morir en aquest punt”, va dir Toscanini al públic milanès. Alguns murris van aferrar-se a un clau ardent per dir que el que Toscanini volia dir era que l’òpera com a gènere havia mort després del decés de Puccini. Això, a banda d’injust, és del tot inexacte i afirmar-ho a principis del segle XXI és patètic. Però sí que és cert que amb Puccini mor una manera determinada d’entendre l’òpera i l’espectacle operístic. A partir de la mort de Liù, les coses ja no serien el que havien estat fins aleshores. Però són les últimes paraules de Mimì al final de La bohème les que comencen a marcar el final d’una mentalitat davant de l’òpera.

 

JAUME RADIGALES

Crític musical de CATALUNYA MÚSICA i de LA VANGUARDIA

Professor de la UNIVERSITAT RAMON LLULL

 


<< Tornar

Calendari

Anterior DESEMBRE 2018
Següent

DL DM DC DJ DV DS DG
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Dia amb activitat Dia amb activitat
Dia actual Dia actual

Obres

L'ELISIR D'AMORE

L'ELISIR D'AMORE
Gaetano Donizetti
13/02/2019


LA BOHÈME

LA BOHÈME
Giacomo Puccini
01/05/2019


Patrocinadors
Generalitat de Catalunya Ajuntament de Sabadell Ministeri de Culura - Gobern d´Espanya Amb el suport de:
Col·laboradors
CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsicaCatMúsica
Associació Amics de l´Òpera de Sabadell Associació d´Amics de l´Òpera de Sabadell
Plaça Sant Roc, 22 2on 1a . 08201 Sabadell . Barcelona . Espanya . T. 93-725 67 34 i 93-726 46 17 . F. 93-727 53 21 . E. aaos@aaos.info
© Copyright 2004 . Normes d´ús . Política de privacitat . Nota Legal . Política de cookies . Mapa Web . Nif. G58192709 . Produït per Anunzia
L´Associació . El Cor . L´Escola . Obres . Representacions . Multimèdia . Notícies . Tarifes . Fes-te Soci . Contacte
Òpera XXI