Associació Amics de l´Òpera de Sabadell Associació Amics de l´Òpera de Sabadell
Associació Amics de l´Òpera de Sabadell
Òpera a Catalunya


Associació Amics de l´Òpera de Sabadell - Representacions
· Concerts
· Òperes
· Recitals

Associació Amics de l´Òpera de Sabadell - Representacions
· Temporada 2016 - 2017
· Temporada 2015 - 2016
· Temporada 2014 - 2015
· Temporada 2013 - 2014
· Temporada 2012 - 2013
· Temporada 2011 - 2012
· Temporada 2010 - 2011
· Temporada 2009 - 2010



Plaça Sant Roc, 22 2on 1a
08201 Sabadell
Barcelona . Espanya
Tel. 93-725 67 34
Tel. 93-726 46 17
Fax. 93-727 53 21
EMail: aaos@aaos.info

LA TRAVIATA

LA TRAVIATA

Giuseppe Verdi
24/04/2013 - 12/05/2013

Òpera en tres actes (sobretitulada en català)

Text de Francesco Maria Piave, basat en l’adaptació teatral de la novel.la La dame aux camélias, d’Alexandre Dumas (fill)

Estrenada al Teatro La Fenice (Venècia), el 6 de març de 1852



Representacions Repartiment Argument Article

VERDI DAVANT DEL MIRALL

Giuseppe Verdi no era un d’aquells compositors que maldava per reflectir en llurs obres les propies vivències personals. Potser sense acabar de voler-ho, però, a La traviata ho va fer. Els antecedents no n’eren favorables. Quan l’any 1844 algú li va suggerir que de la Marion Delorme de Victor Hugo en fes una òpera, el mestre respongué, sec, “No m’agraden les prostitutes a l’escena”. Quan tingué ocasiò, però, de veure representar a París, probablemente el mes de maig de 1852, La dama de les camèlies hi va copsar alguna cosa que el feu canviar d’opinió.

Aquella dona, de vida tal vegada irregular –lliure, segons la seva visió de les coses- que, però, estimava sincerament, no podria ser la Giuseppina Strepponi que Verdi va fer seva, en una relació que ell defensava aferrissadament malgrat els maldecaps que la situació li ocasionava? Que potser el vell Georges Duval no era una representació viva del seu ex-sogre Antonio Barezzi, que sempre li retreia la seva intimitat amb una dona tan poc recomanable?

L’home Verdi, potser confirmant la identificació de l’autor literari amb el seu personatge –Armand Duval tenia les mateixes caplletres que Alexandre Dumas fils- va sentir-se de sobte campió de la causa de Marguerite Gautier i decidí fer-ne una Violetta Valery víctima de les convencions socials de l’època.

Caldria, és clar , dur a l’escena una d’aquelles figures femenines que Verdi no hi volia veure, tot i que el cas no fos exactament el mateix. Caldria fer-la-hi aparèixer com a dona dels seu temps. Les consideracions de la censura, però, no ho van permetre: pel que feia a la peripècia escènica no hi havia res a dir. L’ambientació, però, no podia ser contemporània. I no ho va ser.

Tot allò que de vegades s’ha dit en el sentit de que el públic rebutjà l’obra perqué els cantants “vestien de carrer” no és pas veritat. Al llibret corresponent a l’estrena al Teatro La Fenice el 6 de març de 1853, s’hi pot llegir clarament “La scena è a Parigi e sue vicinanze, nel 1700 circa”. El fracàs de l’estrena fou, segons que sembla, per la fluixa actuació dels cantants, car si a la protagonista, Fanny Salvini Donatelli –molt activa, per cert, al Liceu a les darreries dels anys quaranta- se li aplaudí el seu rendiment vocal, no sembla que per constitució física donés el tipus de malalta de tisi. A més, el tenor Graziani no va agradar i el baríton, tot i ser el gran Felice Varesi, no sabé com sortir-se’n d’un paper  que no llligava amb el seu tarannà habitual. La prova la proporcionaria el fet que l’obra, reposada al Teatro San Benedetto de la mateixa ciutat de Venècia l’any següent –sempre el vestuari d’època i davant un públic que per força havia de ser el mateix- assoliria un èxit abassagador.

Si es té en compte que l’obra teatral de Dumas s’estrenà el 2 de febrer de 1852 –la novel.la havia estat publicada quatre anys abans, només uns mesos després de la mort de Marie Duplessis, la versió real de Marguerite Gautier, amistançada amb l’escriptor- cal considerar l’òpera de Verdi com la més “moderna” de les seves, tant per la temàtica com per l’estructura musical, bastida sobre el diàleg i el canto di conversazione. Verdi, en el curs de la composició, assegurava en una carta a un amic que “aquest és un tema del nostre temps, que cap altre compositor hauria gosat tractar. Jo ho he fet amb molt de gust. M’agraden els arguments que siguin nous, bells i forts”. Amb La traviata Verdi s’havia mirat al mirall. Quedaven encara moltes obres a escriure. Però no ho tornaria a fer.

 

MARCEL CERVELLÓ

 


<< Tornar

Calendari

Anterior SETEMBRE 2016  Següent

DL DM DC DJ DV DS DG
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

Dia amb activitat Dia amb activitat
Dia actual Dia actual

Obres

DON GIOVANNI

DON GIOVANNI
Wolfgang Amadeus Mozart
26/10/2016


GOYESCAS

GOYESCAS
Enric Granados
25/11/2016


MANON LESCAUT

MANON LESCAUT
Giacomo Puccini
22/02/2017


CARMEN

CARMEN
Georges Bizet
03/05/2017


Patrocinadors
Generalitat de Catalunya Ajuntament de Sabadell Ministeri de Culura - Gobern d´Espanya Amb el suport de:
Col·laboradors
CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsicaCatMúsica
Associació Amics de l´Òpera de Sabadell Associació d´Amics de l´Òpera de Sabadell
Plaça Sant Roc, 22 2on 1a . 08201 Sabadell . Barcelona . Espanya . T. 93-725 67 34 i 93-726 46 17 . F. 93-727 53 21 . E. aaos@aaos.info
© Copyright 2004 . Normes d´ús . Política de privacitat . Nota Legal . Política de cookies . Mapa Web . Nif. G58192709 . Produït per Anunzia
L´Associació . El Cor . L´Escola . Obres . Representacions . Multimèdia . Notícies . Tarifes . Fes-te Soci . Contacte
Òpera XXI