PRÒLEG

Un cor anònim ens parla de les antigues rivalitats que varen enfrontar a Verona els Montaigus i els Capulets.

ACTE PRIMER

Es celebra una festa en el palau dels Capulets; entre els assistents es troba Paris, invitat per a que coneixi l’esposa que se li ha destinar, Juliette Capulet. Tybalt, cosí de Juliette, li fa els honors. Mentrestant s’han infiltrat en la festa, com jovenila ventura i desafiament, Roméo i els seus amics; Mercutio es burla de Roméo, enamorat d’una tal Rosalia i li diu que això és culpa de la reina Mab, reina dels somnis i els enganys (Ballade de la reine Mab). De sobte entra Juliette, la qual se sent encara massa jove per parlar de casaments i confessa a la seva dida Gertrude que el que ella vol és viure (Ah! Je veux vivre!). Roméo, fascinat per la noia, li parla amb afecte i li petoneja la mà (Ange adorable…). Passa Tybalt i Roméo es posa la seva màscara, però el cosí de Juliette el reconeix. Tant Roméo com Juliette se sorprenen del fete d’haver parlat amb l’enemic. Encara que Tyblat voldria atacar Roméo, Capulet li ho impedeix; no vol espatllar la festa amb una batalla campal. Tybalt promet venjança. Torna a sonar l’orquestra per a la dansa i tots ballen novament.

ACTE SEGON

En el jardí de la casa dels Capulets, Roméo s’amaga. Els amics de Roméo es resignen i el deixen sòl. Roméo canta una delicada serenata en honor de Juliette (Ah! Lève-toi soleil!); aquesta surt pretextant que vol pendre la fresca i entreten Gertrude. De sobte els criats, guiats per Grégorio, busquen si hi ha algun intrús; Roméo s’amaga i no el troben. Continua el diàleg amorós amb Juliette, el cèlebre duo d’amor (O nuit divine je t’implore). Aquesta ha decidit casar-se amb Roméo i li diu que si el que sent és amor, una persona de confiança lli portarà una nota indicant dia i hora.

ACTE TERCER

Roméo s’ha dirigit al convent on es troba Frère Laurent i li confessa que està enamorat de Juliette i que vol casar-se amb ella. Poc després entra Juliette demanant el sacrament; l’acompanya Gertrude. Mentrestant la dida vigila, el frare beneeix la unió entre Juliette i Roméo.

A la plaça pública, davant del palau dels Capulets, i amb la inconsciència dels sues pocs anys, el patge Stéphano provoca els Capulets, dient en una cançó satírica que algú se’ls ha emportat una colometa (Que fais-tu blanche tourterelle?). Grégorio i diversos criats dels Capulets s’indignen i acudeixen al desafiament. Mercutio arriba per veure Stéphano atacat pels criats i critica que els Capulets ataquin nens per satisfer la seva ira. Apareix Tybalt amb Paris; Mercutio i Tybalt es desafien; arriba Roméo que intenta que hi hagi pau, però la seva actitud es confon amb covardia i Mercutio lluita contra Tybalt. Moments després, ferit per l’espasa d’aquest, Mercutio cau moribund. Roméo, indignat, agafa l’espasa i mata Tybalt. El Comte Capulet, que arriba en aquest moment, recull el moribund en els seus braços. Benvolio insta Roméo per a que fugi, però ell no vol ser maleït per Juliette. Tybalt mor demanant a Capulet que casi Juliette amb Paris.

Entra el Duc de Verona; els Capulets acusen Roméo de l’assassinat de Tybalt, però Roméo respon que abans Tybalt va matar Mercutio, que encarar és a terra. El Duc de Verona es desespera davant aquesta nova escalada de violència. Finalment, dirigint-se a Roméo li diu que encar que el seu crim mereix la mort, com que ha estat provocat, el seu càstig serà l’exili.

ACTE QUART

Roméo ha passat la nit en l’habitació de Juliette. Els amants són conscients de llur desgràcia; la noia manifesta el seu perdó per la mort de Tybalt. L’escena és d’una gran bellesa lírica (Nuit d’hyménée… Ô douce nuit d’amour). S’acaba la nit i els amants perllonguen tant com poden el comiat. Finalment Roméo se’n va i entra Gertrude agitadíssima: arriba el pare de Juliette, amb Frère Laurent. Capulet anuncia a la seva filla que, seguint la voluntat de Tybalt, es casarà amb Paris. Quan Capulet se’n va, Juliette es dirigeix, desesperada, al frare, que la tranquil.litza i li dona un beuratge l’efecte del qual simula la mort. Quan Juliette desperti, Roméo estarà al seu costat per fugir. Juliette es pren la poció (Dieu! Quel frisson court dans mes veines?... Amour ranime mon courage).

En els salons del palau dels Capulets té lloc la cerimònia nupcial. Quan Paris intenta col.locar l’anell a Juliette, aquesta s’esvaeix tot provocant un gran aldarull i cau, aparentment morta.

ACTE CINQUÈ

Frère Laurent pregunta a un altre frare si es va enviar la carta a Roméo explicant-li tot. El frare li mostra la carta: el patge fou atcat i malferit pels Capulets i la carta no va poder arribar. Frère Laurent tracta d’enviar-la ràpidament.

Juliette geu en el panteó, profundament adormida. S’obre la porta del panteó i entra Roméo, a qui Frère Laurent no va poder avisar. Veient la seva estimada esposa morta, Roméo beu un verí i espera la mort. Poc després, Juliette es desperta, amb gran sorpresa de Roméo. Juliette s’alegra en veure el seu espós, però aquest ha de confessar-li que la mort l’espera; Juliette intenta beure del mateix verí, però no en queda. Agafa el punyal de Roméo i s’immola per morir al costat del seu marit (C’est là! Salut! Tombeau!...)