NABUCODONOSOR: EL GRAN CONSTRUCTOR

Nabucodonosor II va ser rei de Babilònia entre els anys 605 i 562 a.C. Segon monarca de la dinastia caldea, va succeir el seu pare, el rei Nabopolassar, que havia alliberat Babilònia del jou assiri. El fill va ser un rei eminentment guerrer, passant gran part del seu regnat en lluita amb egipcis, cimeris, escites, medes, fenicis i d’altres pobles de la regió, portant la Messopotàmia a un punt molt alt de poder. Les seves campanyes més famoses, però, són les que va portar a terme contra el regne de Judà, conegudes i magnificades per l’Antic Testament. Així sabem que Nabucodonosor capturà la ciutat de Jerusalem per primera vegada l’any 597 a.C., fent presoner el rei Jeconies a qui va enviar a Babilònia juntament amb milers d’hebreus. Anys més tard, Sedecies, el rei hebreu nomenat pel poderós monarca babiloni, es va sublevar, de manera que Nabucodonosor va haver de tornar a agafar els trapals i anar cap a Jerusalem, que va ser assetjada durant dos anys i va caure finalment el 587 a.C. Aquesta vegada sí, la ciutat fou minuciosament saquejada, el Temple de Salomó reduït a runes i més ciutadans hebreus foren deportats a Babilònia. Aquest va ser el final del regne de Judà.

Aquestes vicissituds són molt conegudes perquè, com ja he dit, la Bíblia se’n va fer ampli ressò. I no oblidem que la Bíblia va ser escrita per hebreus, de manera que la figura de Nabucodonosor en surt molt mal parada. El Llibre Segon dels Reis (capítols 24 i 25) i el Llibre Segon de les Cròniques (capítol 36) parlen d’aquests fets històrics. Els llibres dels profetes Jeremies i Daniel, per la seva banda, també parlen del rei de Babilònia i, per cert, molt negativament. Lògic, ja que pels hebreus representava la potència que els havia agredit i oprimit. Sembla, però, que Nabucodonosor no era tan dolent i, a banda de la guerra, es va dedicar també a la construcció, sent creació seva els famosos Jardins Penjats de Babilònia, una de les Set Meravelles del món antic. Malgrat haver portat Babilònia al cim del seu poder, el seu imperi no va durar ni vint-i-cinc anys després de la seva mort, ja que el 539 a. C. Babilònia va caure en mans del rei persa Cirus el Gran, que va permetre el retorn dels hebreus a casa seva i va afavorir la reconstrucció del Temple, de manera que el persa, gràcies a la propaganda bíblica, queda com un tipus fantàstic.

I tota aquesta història del malvat Nabucodonosor i les seves turbulentes relacions amb els jueus, passats els segles, va esdevenir molt llaminera per a ser portada als escenaris. I així va ser: el 1836 una parella d’autors francesos, Auguste Anicet-Bourgeois i Francis Cornue, van estrenar una obra anomenada Nabuchodonosor. I és en aquests materials que el llibretista i compositor Temistocle Solera es va basar per confegir un llibret. Giuseppe Verdi era, aleshores, un jove compositor que no arribava a la trentena i començava la seva carrera d’una manera no gaire afalagadora: a l’èxit relatiu d’Oberto, conte di San Bonifacio havia seguit el desastre absolut d’Un giorno di regno. Si a això afegim que Verdi acabava de perdre la seva esposa, Margherita Barezzi, i els seus dos fills, us podeu imaginar que el seu estat d’ànim era més que negre. Bartolomeo Merelli, l’empresari de La Scala, havia ofert el llibret de Nabuccodonosor a Otto Nicolai, compositor alemany de carrera italiana, però aquest l’havia refusat. Acte seguit el va oferir a Verdi, a qui va haver d’insistir perquè, com diem, gairebé volia deixar-ho tot. El jove compositor, però, va acceptar i va ser el millor que podia haver fet: Nabuccodonosor, estrenada a La Scala el 9 de març de 1842 (pocs anys més tard adoptaria el nom abreujat de Nabucco amb el qual el coneixem avui en dia) va ser un èxit immediat. Èxit musical i d’altre mena, ja que el nacionalisme italià que es volia alliberar del jou austríac va trobar en la trama de l’òpera arguments suficients com per declarar-la el seu tòtem. Per altra banda, el personatge d’Abigaille anava a càrrec d’una tal Giuseppina Strepponi que, després d’aquest primer contacte amb Verdi, s’acabaria convertint en la seva segona esposa i fidel companya per a tota la vida. Verdi va dir per sempre més que amb Nabucco havia començat realment la seva carrera.

O sigui, estimat públic, ja podeu veure que Nabucodonosor va ser un gran constructor, tant d’imperis, com de jardins, com de carreres artístiques.

JORDI TORRENTS