LUCIA DI LAMMERMOOR
L’acció te lloc a Escòcia, a finals del segle XVII
ACTE PRIMER
Escena primera
Els jardins del Castell de Ravenswood
Els servents del castell, al capdavant dels quals es troba Normanno, capità de la guàrdia, cerquen un intrús. Lord Enrico Ashton, senyor del castell, es queixa que la seva germana Lucia no vol casar-se amb l’influent i ric Lord Arturo Bucklaw. Això l’inquieta ja que veu aquesta aliança com l’única manera de restablir la seva fortuna política, ara malmesa. El clergue Raimondo Bidebent, preceptor de la noia, diu però que el dol per la mort recent de la seva mare impedeix Lucia de pensar en casaments. Normanno, però, revela que la noia està molt enamorada d’un estrany que la va salvar de l’atac d’un toro salvatge en el parc. Des d’aleshores es veuen cada dia. Enrico exigeix saber qui és aquest misteriós personatge i el capità manifesta que sospita que es tracta d’Edgardo de Ravenswood, el seu mortal enemic. Enrico jura venjança (Cruda, funesta smania). Els servents tornen i confirmen la identitat de l’intrús: és Edgardo. Enrico, malgrat les exhortacions de Raimondo, manifesta una gran fúria contra la seva germana (La pietade in suo favore).
Escena segona
Una font en el parc del castell
Lucia espera l’arribada d’Edgardo, acompanyada per la seva serventa Alisa. La noia, propensa a les fantasies, explica com un dia va veure allà mateix l’espectre d’una dona antigament assassinada per un membre de la família de Ravenswood engelosit (Regnava nel silenzio... Quando, rapito in estasi). Alisa veu en això un mal averany i adverteix Lucia que ha de renunciar al seu amor.
Arriba Edgardo i explica que aquesta ha de ser, per ara, la seva darrera trobada ja que ha de partir immediatament cap a França a complir una missió de caire polític. Abans, però, voldria fer les paus amb Enrico i demanar-li la mà de Lucia. Aquesta, però, mor de por només de pensar en la reacció del seu germà i prega Edgardo de mantenir de moment el secret del seu amor. Això recorda Edgardo el jurament de venjança que va fer sobre la tomba del seu pare (Sulla tomba che rinserra). Lucia aconsegueix calmar-lo i els dos amants es juren amor i fidelitat eterns (Qui di sposa eterna fede) i a tal fi s’intercanvien els anells com a penyora. Edgardo se’n va no sense abans prometre que l’escriurà (Ah! Verranno a te sull’aure).
ACTE SEGON
Escena primera
Les cambres de Lord Ashton en el Castell de Ravenswood
Enrico pressiona Lucia per que es casi amb Arturo. El pèrfid Lord mostra a la seva germana una falsa carta d’Edgardo on aquest manifesta tenir un nou amor i, per tant, que ha estat infidel a Lucia. Aquesta es desespera pel dolor (Soffriva nel pianto) i el seu germà burxa a la ferida dient-li que no tenia cap dret a jurar fidelitat al seu enemic mortal. A més, li descriu un fosc panorama en el cas que refusi casar-se amb Arturo, en que ell, Enrico, ho pot perdre tot, fins i tot la vida (Se tradirmi tu potrai). Enrico surt de la cambra i Lucia queda sola amb Raimondo que, al seu torn, intenta convèncer-la que renunciï a Edgardo i es casi amb Lord Bucklaw pel bé de la seva família (Ah! cedi, cedi, o più sciagure... Al ben de’ tuoi qual vittima)
Escena segona
Gran saló del castell
Arturo, el nuvi, és rebut amb gran pompa i alegria (Per te d’immenso giubilo). Lucia, en entrar, mostra un comportament molt estrany que el seu germà justifica tot dient que encara plora la mort de la seva mare. El contracte nupcial està preparat: Arturo el firma i Lucia també, encara que a contracor.
De cop, Edgardo irromp en el saló amenaçant tothom. Lucia es desmaia i només per ella els homes refrenen la seva fúria (Chi mi frena in tal momento?). Un cop retornada a la realitat, Lucia vol morir i Raimondo separa Edgardo, Enrico i Arturo que són a punt d’enfrontar-se espasa en mà. Edgardo interroga Lucia que admet haver signat i ell, furiós, la maleeix. Exigeix que li torni l’anell, mentre ell llança el seu per terra. Els assistents, finalment, obliguen Edgardo a fugir (T’allontana, sciagurato).
ACTE TERCER
Escena primera
La Torre de Wolferag
Més tard, la mateixa nit, Edgardo es troba refugiat a les ruïnes de la torre mentre a fora esclata una tempesta. Pensa que els elements es troben en un estat semblant al dels seus sentiments (Orrida è questa notte). Arriba Enrico per explicar-li que el matrimoni s’ha celebrat, al mateix temps que el desafia a un duel, a l’alba, prop de les tombes dels Ravenswood (Qui del padre ancor respira). Edgardo accepta.
Escena segona
Gran saló del castell
La festa nupcial continua (D’immenso giubilo). De sobte, entra Raimondo trasbalsat i l’alegria s’interromp (Ah! cessate, ah cessate quel contento). Narra a tothom com Lucia ha enfollit i ha matat Arturo amb un punyal. Tot seguit, arriba Lucia, amb el vestit blanc tot tacat de sang, la mirada perduda i l’aire d’haver perdut el cap. En el seu deliri s’imagina casa i unida per tota l’eternitat amb Edgardo. És la cèlebre ària de la follia (Il dolce suono... Spargi d’amaro pianto). Enrico arriba agressiu però canvia d’actitud en veure l’estat irrecuperable de la seva germana, que acaba perdent els sentits i caient a terra.
Escena tercera
Les tombes de la família Ravenswood
Edgardo ha perdut el desig de viure en perdre la seva estimada que creu feliçment casada dins del castell (Tombe degli avi miei). La vida és per a ell una càrrega i desitja morir (Fra poco a me ricovero). De sobte apareix gent que ve del castell amb la notícia que Lucia està agonitzant i, poc després, Raimondo arriba per dir que ha mort. Edgardo se n’adona de la veritat i immensitat de la tragèdia i vol morir quan abans millor per poder-se reunir amb la seva estimada en el cel (Tu che a Dio spiegasti l’ali). Malgrat les exhortacions de tots els presents, Edgardo treu un punyal i es dóna la mort, mentre tots imploren per a ell la gràcia de Déu.
|