ORFEO ED EURIDICE
L’acció té lloc a Grècia, en època mitològica
ACTE I
Un prat
Orfeo, acompanyat per pastors i nimfes, plora la mort de la seva esposa Euridice (Ah! Se intorno a quest’urna). Orfeo, gran músic i poeta, està desesperat i demana el retorn de la seva estimada (Chiamo il mio ben cosí). L’Amor, commogut, apareix i li diu que els déus s’han compadit d’ell i l’autoritzen a baixar al Regne dels Morts. Si aconsegueix apaivagar les Fúries amb els seus cants, Euridice podrà retornar amb ell a la terra. Hi ha, però, una única condició que cal complir: durant el camí de retorn no podrà mirar la seva esposa ni una sola vegada (Gli sguardi trattieni). Orfeo accepta.
ACTE II
Quadre primer
Les portes de l’Hades (Regne dels Morts)
A l’entrada de l’Hades les Fúries fan guàrdia i dansen violentament. Orfeo és rebut de la mateixa manera (Chi mai de l’Erebo). L’artista, amb la seva música, intenta calmar-les i canta el seu propi sofriment en veure’s privat d’Euridice (Deh! Placatevi con me). Poc a poc, les Fúries es van amansint i Orfeo pot entrar a l’Hades.
Quadre segon
Els Camps Elisis
Orfeo arriba als Camps Elisis, on és rebut pels esperits benaurats, que executen una dolça dansa. Euridice fa l’elogi del lloc (Quest’asilo ameno). Orfeo frueix de l’ambient de pau (Che puro ciel!), però desitja retornar immediatament amb la seva estimada. Aquesta li és entregada i tots dos se’n van cap a la sortida. Orfeo, però, seguint la condició que li ha estat imposada, no dirigeix ni una sola mirada a Euridice.
ACTE III
Un bosc
Els dos esposos avancen cap a la terra. Orfeo, amb gran sofriment, té pressa per arribar-hi (Sù, e con me vieni), però Euridice no entén perquè el seu espòs no li ha adreçat ni una sola mirada i li demana una mostra de tendresa. La dona, pensant que Orfeo ja no l’estima, diu que s’estima més ser morta (Che fiero momento). Orfeo, al límit de la seva resistència, es gira i la mira. Euridice cau morta de cop i volta i Orfeo es lamenta amargament (Che farò senza Euridice?). El desesperat espòs es vol matar, però l’Amor apareix de no i, un cop més, torna la vida a Euridice. Els dos esposos es retroben enmig de l’alegria general i tothom canta les lloances de l’Amor (Trionfi Amore).
|
