LA SERVA PADRONA

PRIMER INTERMEZZO

Avantcambra a casa d’Uberto, un home ric i de certa edat. Aquest s’està vestint i s’impacienta perquè la cambrera Serpina no li porta la xocolata (Aspettare e non venire). L’home està molt molest amb el comportament de la minyona: l’ha criada a casa seva com si fos una filla i ella l’ha pagat amb arrogància i supèrbia, tanta que ell tem que al final, de serventa passarà a senyora. Uberto envia el criat Vespone a apressar Serpina, però aquesta el maltracta i el pega davant el senyor, que queda bocabadat. La capriciosa serventa vol ser respectada com si fos la senyora. Que el senyor vol la xocolata? Doncs Serpina no l’ha preparada perquè ara ja és tard i és més l’hora de dinar que no pas la d’esmorzar. Uberto no sap ja on té el cap i troba insuportable aquest caràcter, així que decideix acabar-ho (Sempre in contrasti con te si sta). Per trobar una mica de pau decideix sortir, però Serpina ho impedeix i l’adverteix que a partir d’aleshores haurà d’estar a les seves ordres (Stizzoso, mio stizzoso). Aquesta és la gota que fa vessar el vas: Uberto ordena Vespone que li trobi de seguida una muller, encara que sigui una harpia, per tal d’alliberar-se de la tirànica minyona. Serpina, però, diu que només es casarà amb ella. Fa temps que ha vist que, malgrat les aparences, l’amo l’estima. Uberto, agafat a contrapeu tem haver de cedir davant la noia (Lo conosco a quegli occhietti).

SEGON INTERMEZZO

Serpina i Vespone s’han aliat: si ella aconsegueix casar-se amb l’amo, ell també gaudirà d’avantatges. Amb aquest objecte, preparen una farsa. Anuncia al senyor que ha decidit casar-se. El nuvi serà el Capità Tempesta, un militar de molt mal caràcter. Deixarà, doncs, la casa, esperant no ser oblidada i s’excusa per si alguna vegada ha estat impertinent (A Serpina penserete). Uberto queda tocat però no es decideix a ocupar el lloc del Capità Tempesta (Son imbrogliato io già). El promès de Serpina arriba i de males maneres, sense parlar, fa saber que vol quatre mil escuts com a dot. Uberto, al·lucinat, li diu que mai pagarà tal suma i Tempesta l’amenaça de fer-lo miques, a no ser que... ell mateix es casi amb la noia. Uberto reflexiona i considera el matrimoni com el mal menor i accepta de casar-se amb Serpina. Un cop obtingut el que volia, la noia anuncia que Tempesta no és altre que Vespone disfressat. Uberto, sorprès i enfadat, acaba per resignar-se al seu destí i l’obra s’acaba amb un duet ple de tendresa (Contento tu sarai).

IL SEGRETO DI SUSANNA

ACTE ÚNIC

L’òpera comença amb una obertura ‘en miniatura’. Som a l’apartament del Comte Gil i la Comtessa Susanna, que fa un mes que són casats. Gil entra tot inquiet perquè acaba de veure al carrer una dona jove vestida de gris i amb un barret rosa exactament com el de la seva dona (Mantiglia grigia). Quan marxa, entra Susanna amb el seu servent, Sante. Encara que té prohibit sortir sola, la dona acaba de tornar de fer uns encàrrecs i li dona un petit paquet al servent.

Se’n va i torna el Comte. Ensuma l’aire i detecta l’olor de fum de cigarreta. Com que ni ell ni la seva dona fumen, arriba a la conclusió que Susanna ha rebut un amant i decideix investigar. Torna Susanna i el seu marit intenta fer-li confessar la seva infidelitat. Discuteixen i després de demanar disculpes a la seva esposa, ell se’n va cap el seu club.

Un cop sola, Susanna encén una cigarreta (O gioia la nube leggera). La seva abstracció mentre fuma és interrompuda per Gil, que diu que ha oblidat el paraigües. Amb la pudor de tabac encara més forta ara n’està més convençut de la infidelitat de la seva esposa. Un registre de la casa, però, li mostra que no hi ha ningú i, encara ple de sospites, se’n va. Susanna encén una segona cigarreta i retorna al seu estat somiador.

El Comte retorna altra vegada, aquest cop per la finestra! (Ti colgo questa volta!). Sorpresa in fraganti Susanna no té més remei que confessar la seva afecció pel tabac. El Comte, alleujat en veure que la seva dona li és fidel, està d’acord en que, a partir d’ara, fumaran plegats.