GOYESCAS
L’acció a Madrid, cap el 1800
ESCENA PRIMERA
Als voltants de l’ermita de San Antonio de la Florida, prop del riu Manzanares, una munió de gent, formada sobre tot per majos i majas, gaudeix d’una festa al capvespre, amb balls, cants i jocs del pelele. Arriba amb aires de seductor el torero Paquiro, que és aclamat, sobretot per les dones, malgrat que saben que el seu cor té propietària: la bella Pepa que arriba tot seguit en la seva calessa i és igualment aclamada. No gaire després arriba una llitera, acompanyada de lacais. És Rosario, una dama noble que ve a trobar-se amb el seu amant, don Fernando, capità de la Guàrdia Reial.
Paquiro en veure la misteriosa dama hi va de seguida i la reconeix, doncs en el passat va assistir a un baile del candil, un ball popular, i la convida a un altre aquella mateixa nit. Tot això ha estat vist i sentit per Fernando que, gelós, s’encara amb el torero i li diu que efectivament, Rosario acudirà al ball, però acompanyada per ell. Pepa, sentint-se menyspreada per Paquiro, reacciona engelosida i jura venjar-se de Rosario.
ESCENA SEGONA
Té lloc el baile del candil. Arriben Fernando i Rosario i l’actitud arrogant d’ell aconsegueix que tothom se senti ofès i se li posi en contra. Paquiro vol ballar amb Rosario i Pepa, venjativa, no para d’incitar i ofendre la parella rival. La cosa es complica i els dos home han de ser agafats per evitar una baralla. Davant l’ambient violent, Rosario es desmaia. Paquiro i Fernando aprofiten per concertar lloc i hora per a un duel i quan la dama es refà, se’n va del ball acompanyada pel seu amant. L'escena acaba amb un fandango.
ESCENA TERCERA
És de nit. En el jardí de la residència de Rosario aquesta seu en un banc tot escoltant el cant d’un rossinyol. Quan entra a casa seva apareix Fernando que la contempla a la finestra. Té lloc un apassionat duo d’amor que és interromput per la campana que assenyala l’hora del duel amb Paquiro. Fernando marxa i Rosario, tement alguna cosa greu, el segueix. En la foscor se sent un crit: és Fernando que ha estat mortalment ferit pel torero. Rosario recull el seu estimat, que mor en els seus braços.
|