CARMEN

L’acció a Sevilla i a les muntanyes d’Andalusia, començaments del segle XIX

ACTE I

Una plaça de Sevilla, davant la Fàbrica de Tabacs i una caserna

La gent passeja per la plaça on hi ha la Fàbrica de Tabacs de Sevilla, Sur la place. Davant hi ha la caserna dels Dragons d’Alcalà. Una noieta d’aspecte angelical, Micaëla, pregunta pel caporal Don José, però els soldats i el sergent Morales li diuen que encara no ha arribat. Poc després es produeix el canvi de guàrdia, que és  imitat pels nens que juguen a soldats, Avec la garde montante. Amb la guàrdia entrant arriba Don José. Les treballadores de la fàbrica surten a descansar i una d’elles, Carmen, una gitana que desitgen tots els homes, clava els ulls en l’indiferent militar, li llança una flor i s’esmerça en seduir-lo, L’amour est un oiseau rebelle, sense cap resultat. Tornen les treballadores a la fàbrica i arriba Micaëla que porta records a Don José de la seva mare, Parle-moi de ma mère!

Uns crits a la fàbrica indiquen una baralla, Au secours! Au secours!. Uns soldats treuen, arrossegant-les, dues dones: una és Carmen que ha ferit la seva companya. La seva insolència en les respostes fa que el capità Zúñiga ordeni a Don José que la detingui i la porti a la presó. Mentre el caporal prepara la paperassa, Carmen aconsegueix apropiar-se de la seva voluntat amb la promesa de fer-li lliurament del seu amor, Près des remparts de Seville, i a tal fi el cita per aquella nit en una taverna. Don José deslliga la presonera i quan Zúñiga torna, Carmen empeny Don José i surt corrent. Zúñiga no es deixa enganyar per les aparences i arresta el seu subordinat.

ACTE II

La taverna de Lillas Pastia, a Sevilla

Ha passat un mes. A la taverna de Lilas Pastia Carmen i la seva colla canten, beuen i ballen, Les tringles des sistres tintaient. Entre el clients hi ha Zúñiga, fascinat per Carmen, la qual sap que aquell mateix dia serà alliberat Don José. Arriba el torero Escamillo, aclamat per tothom. Fanfarró, parla de la tauromàquia i els seus riscs, Votre toast... je peux vous rendre.

La taverna tanca i un grup de contrabandistes, encapçalats pel Remendado, preguen a les dones (Frasquita, Mercedes i Carmen) que els ajudin a distreure els guàrdies per passar el contraban per les muntanyes, Nous avons en tête une affaire. Carmen demana una demora: espera la visita de Don José. Aquest, en efecte, arriba, però quan Carmen comença a ballar per a ell sona la retreta: Don José ha de tornar a la caserna. Carmen, indignada, li retreu que poc deu estimar-la quan es disposa a separar-se’n perquè ha sonat una corneta. El militar s’esforça per justificar-se i li confessa el seu amor i com aquest l’ha sostingut mentre ha estat a la presó, La fleur que tu m’avais jetée. Carmen li diu que si aquest amor és de veritat la segueixi a les muntanyes amb els contrabandistes, Non, tu ne m’aimes pas!... Là-bas, là-bas, dans la montagne. En aquell moment torna Zúñiga, que vol fer fora Don José de males maneres; el caporal s’insubordina i treu l’espasa, però els contrabandistes desarmen Zúñiga i se l’emporten. Don José ha trencat amb el seu passat i no té més remei que anar amb Carmen i els contrabandistes a les muntanyes.

ACTE III

A la muntanya

En la nova vida de contrabandista, la relació entre Carmen i Don José es deteriora; ell pretén dominar-la i Carmen se n’està cansant. Mercedes i Frasquita tiren les cartes. Carmen també vol saber la sort que li espera, però la resposta sempre és la mort, Mélons! Coupons!. Els contrabandistes es posen en marxa per passar la mercaderia. Mentrestant, Micaëla s’ha fet portar fins allà per un guia, morta de por, a fi de tractar de recuperar Don José, Je dis que rien ne m’épouvante. Aquest, que està de guàrdia, gairebé mata Escamillo quan aquest es presenta per veure Carmen; Don José, boig de gelosia, només aconsegueix exasperar més Carmen, que ara s’ha enamorat del torero. Alguns homes descobreixen Micaëla amagada. Ha vingut a cercar Don José, doncs la seva mare s’està morint. Carmen aconsella Don José que se’n vagi tot seguit, però aquest diu que es tornaran a veure.

ACTE IV

A Sevilla, davant la plaça de toros de la Maestranza

Diumenge a Sevilla. Toreja Escamillo, que entra amb les quadrilles enmig de l’expectació de tots, Les voici! Voici la quadrille!. Carmen és allí amb Mercedes i Frasquita que li aconsellen que no vagi als toros, doncs han vist Don José rondant pels voltants de la Maestranza. Escamillo i Carmen confirmen el seu amor. Entren tots a la plaça, però Carmen és detinguda per Don José. L’infeliç implora el seu amor, Carmen, il est temps encore, però Carmen respon amb brusquedat: Non, je ne t’aime plus. El menyspreu de Carmen i el seu rebuig de l’anell que ell li havia donat encenen l’ira de Don José que mata Carmen mentre a la plaça se sent un clam d’entusiasme pel triomf que Escamillo acaba d’assolir.