CAVALLERIA RUSTICANA
L'acció té lloc en un poble de Sicília a les darreries del segle XIX
ACTE ÚNIC
És el dia de Pasqua. El jove Turiddu canta una siciliana (O Lola ch'ai di latti la cammisa) dedicadaa Lola, la noia a la qual jurà el seu amor abans d’anar a fer el servei militar. Però després, durant la seva absència, Lola es va casar amb Alfio, un carreter. Ara, amb aquest cant, Turiddu mostra que la seva passió no s'ha esvaït pas.
Neix el dia i el cor protagonitza la primera escena (Gli aranci olezzano). A continuació entra Santuzza, que ha estat seduïda per Turiddu i té por d'ésser abandonada; cada dia creix més la seva gelosia malaltissa. Santuzza es dirigeix a Mamma Lucia, tavernera i mare de Turiddu, la qual li respon que el seu fill ha anat a comprar vi a Francofonte, un poble veí, però Santuzza creu que ha passat la nit al poble. Arriba Alfio, impetuós i feliç (Il cavallo scalpita) i interromp el diàleg entre les dues dones i confirma, sense cap intenció especial, que ha vist Turiddu aquell mateix matí prop de casa seva.
Abans que tothom entri a I'església per celebrar la litúrgia de Pasqua, es canta un himne al Senyor, (Innegiamo, il Signor non è morto). Després Santuzza revela a Mamma Lucia el seu drama (Voi lo sapete, o mamma): Turiddu continua estimant Lola. Quan Santuzza roman sola a la plaça veu acostar-se Turiddu. Creu aleshores arribat el moment de clarificar la situació, però ell no vol escoltar-la i, quan la noia li dóna la prova de conèixer la seva relació amb Lola, queda torbat; cerca desviar la conversa i finalment es presa de la ira (Bada Santuzza, schiavo non sono di questa vana tua gelosia). Passa Lola, que es dirigeix a l'església i, tot cantant, no fa altra cosa que engelosir Santuzza encara més, sobretot quan assumeix un posat de desafiament i d'ironia. De nou soIs, Santuzza fa una darrera temptativa amb Turiddu (La tua Santuzza piange e t'implora),però sense èxit. Aleshores l'amenaça, però Turiddu li respon que no vol saber-ne res, de les seves dèries (Dell'ira tua non mi curo!) i la llença per terra; tot seguit entra també a I‘església, sense poder escoltar la maledicció que profereix Santuzza (A te la mala Pasqua, spergiuro!).
Una vegada ha acabat la tensa escena entre Santuzza i Turiddu reapareix Alfio i la noia decideix revelar-ho tot: acusa Lola (Lola v'adorna il tetto in malo modo!) de mantenir una relació amb Turiddu mentre Alfio treballa fora de casa. Aquest decideix venjar-se abans del capvespre (Vendetta avrò pria che tramonti il dì).
L'escena resta buida uns instants (és el moment del famós intermedi orquestral) i a continuació surt tothom de l'església i cadascú es dirigeix a casa seva, però abans Turiddu vol fer un brindis (Viva il vino spumeggiante), acabat el qual arriba Alfio, a qui Turiddu també convida a beure. El carreter, però, no pot dissimular i rebutja la invitació, mentre s'esvaeix l'alegria de tothom, que és succeïda per una preocupació general. Turiddu, ho ha entès: abraça Alfio i li mossega l'orella dreta, senyal de desafiament a Sicília. Alfio surt i Turiddu, abans de seguir-lo, s'acomiada de la seva mare (Mamma, quel vino è generoso) i li confia Santuzza per si li succeeix alguna cosa. Turiddu no torna i la tensa espera és trencada per un crit dramàtic: Hanno ammazzato compare Turiddu!, que anuncia la mort del noi.
PAGLIACCI
L’acció té lloc en un poble de Calàbria, a les darreries del segle XIX.
PRÒLEG
A teló tancat apareix un pallasso (Si puó?) que després representarà el paper de Tonio, i anuncia els espectadors que el drama, encara que representat per actors, tracta d’éssers humans amb sentiments corrents. És tan real com la mateixa vida. Després s’aixeca el teló.
ACTE PRIMER
La tarda de la festa de l’Assumpció ha arribat a la vila una companyia de còmics ambulants, rebuts amb alegria per la gent del poble. Canio, el director, anuncia que la representació començarà puntual a les onze de la nit. L’esposa de Canio, Nedda, va per baixar del carro i Tonio, un geperut, enamorat d’ella, vol ajudar-la a baixar, però, Canio, violentament, l’aparta i ajuda ell mateix la seva dona. La gent es mofa de Tonio, fet que fa que aquest murmuri paraules de venjança.
Un vilatà invita els comediants a la taverna. Peppe accepta, però Tonio declina la invitació. Un altre vilatà diu jocosament que Tonio es queda per fer l’amor a Nedda. Canio adverteix solemnement que aquesta situació graciosa en l’escena, no ho és gens a la vida real (Un tal gioco). Nedda ho sent i queda preocupada, doncs té un amant i té por de ser descoberta; però Canio assegura a la gent que no sospita d’ella. Els vilatans se’n van imitant el toc de les campanes i cantant tonades d’amor.
Sola, Nedda canta escoltant el cant dels ocells (Stridono lassu), sense adonar-se de la presència de Tonio. Ella es mofa de la seva declaració d’amor i, en el moment que ell intenta besar-la, li creua la cara amb un fuet. Adolorit i humiliat, Tonio se’n va jurant venjança.
Un moment després apareix Silvio, que es el vertader amant de Nedda. Li demana que fugi amb ell i ella, després de dubtar, hi accedeix. No adverteixen que els ha vist Tonio, que corre a l’hostal a buscar Canio. Aquest arriba però massa tard per veure a Silvio, però a temps per sentir les paraules de Nedda (A stanotte e per sempre tua sarò!). Canio exigeix a la seva dona el nom del seu amant, però aquesta es nega. Amb la seva fúria Canio està a punt de matar Nedda, però intervé Peppe; calma el marit i s’emporta a Nedda mentre Tonio promet vigilar.
Torna Peppe i diu a Canio que ha de vestir-se per la funció. A soles, Canio mira el seu vestit de pallasso i es lamenta que malgrat la seva tragèdia personal ha de fer de pallasso i divertir el públic (Vesti la giubba).
ACTE SEGON
Els vilatans comencen a arribar a la plaça per assistir a la representació. Tonio els anima (Avanti! Avanti!). Mentre, Nedda va cobrant als qui arriben, un dels quals es Silvio i té l’ocasió de parlar un moment amb ell. El públic s’impacienta, doncs ja passa de les onze, quant a la fi s’alça el teló.
A escena Nedda, vestida de Colombina, para la taula amb dos coberts. El seu marit no hi és i com que el pallasso Taddeo (Tonio) ha anat a comprar al mercat, està el camp lliure. Aleshores se sent la serenata d’Arlecchino, amant de Colombina (O Colombina), però abans de que arribi, apareix Taddeo que declara grotescament el seu amor a Colombina, però desisteix en saber de l’amor d’aquesta per Arlecchino. Aquest entra a la casa i Taddeo promet vigilar.
Mentre sopen són interromputs per Taddeo, que els adverteix que Pagliaccio torna. Arlecchino se’n va i Colombina s’acomiada d’ell amb les mateixes paraules que a la tarda havia dit a Silvio (A stanotte e per sempre tua sarò!). Ho sent Canio, i la coincidència el fereix però es sobreposa i entra en escena representant el paper de Pagliaccio. En el seu paper acusa Colombina de tenir un amant. La ficció no tarda en donar pas a la realitat i Canio acaba demanant a crits el nom de l’amant, mentre Taddeo li diu que Colombina es pura i mai menteix. Ella tracta de riure’s del seu marit dient-li pallasso i ell li respon ple de fúria (No! Pagliaccio non son!).
El públic, a excepció de Silvio, troba esplèndida la representació i crida Bravo!. Nedda, espantada, intenta retornar a l’obra de teatre i contesta a Canio que el seu amant és Arlecchino. Canio se sent escarnit, agafa una navalla i s’abalança sobre ella, mentre Tonio, deté a Peppe, que volia intervenir. Canio la fereix mortalment i ella, en l’espasme de la mort, crida a Silvio, que salta a l’escenari per ajudar-la, però Canio també l’apunyala. Mirant al públic amb la mirada perduda, Canio exclama: La commedia e finita!...
|
