FALSTAFF
L’acció té lloc a Windsor, Anglaterra, durant el segle XV
ACTE PRIMER
Quadre primer
L’Alberg de la Garrotera
Sir John Falstaff és un vividor caradura, gras i lasciu, els millors temps del qual ja han passat. Mentre es troba menjant i bevent a l’Alberg de la Garrotera entra, fet una fúria, el Dr. Cajus (Falstaff! – Olà! – Sir John Falstaff!). Acusa el vell cavaller i tota la seva colla de robatori i violència. Aviat, però, Falstaff, amb l’ajut dels seus servent Bardolfo i Pistola, se’l treuen de sobre.
Tornada la tranquil·litat, Falstaff veu clarament que no pot pagar les factures que genera el seu tren de vida dissipat (Sei polli: sei scellini) i decideix posar-hi remei. No se li acut millor idea que seduir dues burgeses riques de Windsor, les senyores Ford i Page, per tal de poder omplir la seva bossa. Malgrat el seu lamentable aspecte físic, Falstaff manté il·lusions de poder-les enamorar.
El gras cavaller ha escrit dues cartes idèntiques, una per a cada dama, i demana els seus servents que les entreguin en mà. Aquests, ofesos, s’hi neguen: el seu honor els impedeix de fer de simples missatgers. Falstaff s’enfurisma, fa enviar els cartes a través d’un patge, i acomiada Bardolfo i Pistola mentre els engega un encès discurs sobre l’honor (L’onore! Ladri!).
Quadre segon
El jardí dels Ford
Les cartes han arribat al seu destí. Alice Ford i Meg Page, que a més a més són veïnes, es troben i comenten el cas (Alice – Meg – Nannetta). Queden astorades en veure que les cartes diuen el mateix, només canvien el nom (Fulgida Alice! Amor t’offro). S’enrabien però al mateix temps s’ho prenen amb humor. S’uneixen a l’escena Nannetta, filla dels Ford, i Mrs. Quickly, serventa de la família. Entre totes es conjuren per organitzar una bona ensarronada a Falstaff per escarmentar-lo, de manera que no li quedin ganes de jugar a fer el seductor.
Mr. Ford ha estat informat de les intencions de Falstaff pels dos servents ofesos. El Dr. Cajus també és en el grup. Tothom sent desitjos de venjança contra el pobre Falstaff (È un ribaldo, un furbo, un ladro). A l’escena també hi és present Fenton, un jove de poca fortuna però que està enamorat de Nannetta i és correspost per aquesta. Ford no en vol saber res d’aquesta relació i destina la seva filla a casar-se amb el pedant Dr. Cajus. Els dos joves aprofiten la confusió del moment per parlar i mantenir un breu duo d’amor (Pst, pst, Nannetta).
El grup de dones i el d’homes decideixen dues estratègies contra Falstaff: elles, pel seu cantó, encarreguen a Quickly d’anar-lo a trobar i convidar-lo a una trobada amb Alice a casa seva (Falstaff m’ha canzonata); ells, decideixen que Ford sigui presentat al vell cavaller, sota un nom fals, amb el propòsit d’engalipar-lo (Udrai quanta egli sfoggia).
ACTE SEGON
Quadre primer
L’Alberg de la Garrotera
Bardolfo i Pistola fingeixen tornar penedits al servei de Falstaff (Siam pentiti e contriti). El primer que fan és anunciar-li l’arribada de Quickly. Un cop és introduïda davant Falstaff (Reverenza!) li dóna un missatge de part d’Alice: la dama ha rebut la carta i l’espera a casa seva entre les dues i les tres, hora en que el seu marit no és mai a casa. Quickly també porta missatge de Meg Page, però en aquest cas el seu marit no surt mai de casa, de manera que no podrà ser. Però assegura que cap d’elles sap de l’altra. Quickly marxa i Falstaff exulta davant el pensament que ja ha seduït Mrs. Ford (Alice è mia! Va, vecchio John...).
Tot seguit és introduït un altre personatge, el Sr. Fontana, que no és altre que Ford amb nom fals (Signore, v’assista il cielo!). El tal Fontana ve a demanar ajut a Falstaff, a canvi d’una bona bossa de diners, per tal que sedueixi la Sra. Ford i, d’aquesta manera, ell també pugui tenir-la, doncs està enamorat d’ella sense esperances (In me vedete un uom). Falstaff es mostra sorprès per la proposició, però l’explicació de Fontana és molt simple: ve atret per la fama de seductor de Falstaff amb la seguretat que, si Alice perd la virtut amb ell, tot seguit accedirà també a ser seva. Falstaff, seduït pels diners, accepta i li diu que no pateixi, que en només mitja hora Alice serà seva, quan el tanoca del seu marit serà absent. Falstaff surt per empolainar-se, ja que la cita és imminent.
Quan Ford queda sol, simplement al·lucina amb la situació (È sogno? O realtà?) i sent consumir-se de gelosia. Al final, decideix adoptar mesures molt més dràstiques per tal d’enxampar els dos “amants”. Falstaff torna ben mudat i tots dos surten de l’Alberg.
Quadre segon
Un saló a casa dels Ford
Les dones, mentrestant, han preparat l’escena amb tots els detalls i estan disposades a començar amb la seva burla (Gaie comari di Windsor! È l’ora!). Mentre esperen aprofiten l’ocasió per tranquil·litzar Nannetta: no cal que pateixi que sota cap concepte es casarà amb l’ase del Dr. Cajus.
Fasltaff és anunciat i entra. Alice s’entreté tocant el seu llaüt (Afin t’ho colto, raggiante fior). El cavaller intenta seduir la dama, que fa el paper de tímida, amb molta xerrameca sobre les seves glòries passades (Quand’ero paggio del Duca di Norfolk), però els seus intents queden tallats en sec quan Meg i Quickly anuncien amb molt de nerviosisme que Mr. Ford va cap a casa acompanyat de molta gent amb molt males intencions, per tal de descobrir on amaga Alice el seu amant (Signora Alice! Vien Mastro Ford!).
Falstaff, mort de por, és amagat darrera un paravent. Ford, Cajus, Fenton i molts més homes arriben amb garrots i altres estris disposats a rebentar la casa si fa falta, però l’amo està obsessionat en trobar l’amant (Se t’agguanto!). Les dones, mentrestant, no perden la sang freda i canvien Falstaff d’amagatall: del paravent el passen a dins de l’enorme cistell de la roba bruta. Fenton i Nannetta aprofiten per amagar-se ells darrera el paravent i festejar.
Mentre dura tota aquesta escena, Falstaff va traient el cap del cistell. El pobre s’està ofegant i morint de calor allà tancat, però les dones li tanquen la tapa al damunt i el martiritzen. El grup d’homes s’atura davant el paravent, ja que darrera s’ha sentit el so d’un petó. Ford n’està segur que allà hi ha Alice amb Falstaff (L’ho trovato. Là c’è Falstaff con mia moglie). Però quan assalten el paravent troben Fenton i Nannetta. Ford està furiós i fa fora el pretendent. Mentrestant, Alice ha donat ordres als servents perquè llencin el contingut del cistell per la finestra a una rasa que hi ha sota la casa. El cistell pesa enormement però al final ho aconsegueixen i Falstaff, juntament amb la roba bruta, es enviat daltabaix enmig de la hilaritat de tothom.
ACTE TERCER
Quadre primer
Davant l’Alberg de la Garrotera
Falstaff es troba en una situació lamentable després de sofrir l’incident de l’acte anterior i maleeix l’estat criminal del món (Mondo ladro. Mondo rubaldo). Un vas de vi calent sembla retornar-li els ànims. A banda veiem Alice i família. Ella explica a Ford la veritat de l’incident i tots plegats es confabulen un cop més per jugar-li una mala passada a Falstaff.
Arriba Quickly a visitar Falstaff de nou (Reverenza. La bella Alice). Ell no en vol saber res més de tot plegat, però la dona, que dona la culpa als criats del que ha passat, l’acaba convencent de tenir un segona cita amb Alice. Aquest cop serà a mitjanit en el Parc de Windsor, al costat del Roure de Herne i ell hi haurà d’acudir vestit com el Caçador Negre, disfressa que inclou dues grans banyes de cérvol. Mentre Falstaff i Quickly entren a l’Alberg per acabar de parlar els altres perfilen l’estratègia i reparteixen els papers de la comèdia. Ford aprofita per dir a Cajus que allà mateix beneirà la seva unió amb Nannetta (Non dubitar, tu sposerai mia figlia). Quickly ho sent i s’afanya a avisar la noia per tal de frustrar els plans del pare.
Quadre segon
El Parc de Windsor, a mitjanit, al costat del Roure de Herne
El primer en arribar és Fenton, que canta la seva felicitat, doncs ja veu a tocar el seu matrimoni amb Nannetta (Dal labbro il canto estasiato vola). Arriben les dones i el disfressen de monjo, segons els plans elaborats per fer fracassar les intencions de Ford i Cajus.
Arriba Falstaff just quan sona la mitjanit. No les té totes i invoca l’ajut diví. Alice li parla i el cavaller està encantant. De sobte, ella crida: venen les fades! Falstaff és presa del pànic, doncs diu que qui les mira és home mort i s’estira de cara a terra. Apareix tota la comitiva on Nannetta interpreta el paper de la Reina de les Fades i, vestida com a tal, dona instruccions a les seves assistents (Sul fil d’un soffio etesio).
El grup troba Falstaff a terra i aquest és assetjat i martiritzat per fades, esperits, follets, dimoniets i multitud d’éssers fantàstics que l’inciten a confessar els seus pecats. Falstaff ho fa i demana perdó. De sobte, però, reconeix Bardolfo, que és un dels que, disfressats, formaven part del grup.
Aleshores, el gras Sir John s’enfada i veu que, un cop més, l’han enganyat. No obstant, ho encaixa amb esportivitat i reconeix que s’ho mereixia (Incomincio ad accorgermi).
Tothom es descobreix. Ford, a qui Falstaff encara pren per Fontana, es presenta com a tal i anuncia que hi haurà un casament. Casualment una segona parella també vol casar-se i Ford accepta de bon grau beneir ambdues parelles. El tret, però, li surt per la culata perquè descobreix que el Dr. Cajus s’ha casat realment amb Bardolfo i que, finalment, Nannetta ho ha fet amb el seu estimat Fenton. Falstaff se’n burla ara de Ford i aquest es resigna i consent aquest matrimoni. Tot seguit convida tothom a sopar, Falstaff inclòs. L’òpera acaba amb gran alegria amb un cor, en forma de fuga, que anuncia i inicia el propi Sir John Falstaff, on s’afirma que tot en el món és una burla i que riu millor qui riu el darrer (Tutto nel mondo è burla).
|
