LA CENERENTOLA
L’acció té lloc a Itàlia, cap a finals del segle XVIII
ACTE PRIMER
Angelina, la ‘Ventafocs’, treballa com a minyona fent tota la feina de la casa en el decadent palau del seu padrastre, Don Magnifico, baró de Montefiascone. Mentrestant, les seves ridícules germanastres, Clorinda i Tisbe, perden el temps davant el mirall, provant-se roba i joies. Angelina acompanya la seva feina tot cantant una balada que tracta d’un rei que va trobar esposa entre la gent plebea (Una volta c’era un re). De sobte apareix un captaire que no és altre que Alidoro, filòsof i preceptor del príncep Don Ramiro. El príncep busca esposa i amb aquesta estratagema, el seu tutor estudia les possibles candidates. Clorinda i Tisbe l’insulten i el fan fora, però Angelina, amb molt bon cor, li ofereix pa i una tassa de cafè.
Un cop el captaire ha marxat arriba un cor de cortesans per anunciar la imminent arribada del príncep amb el propòsit d’invitar les noies a un ball a palau on el príncep triarà la que serà la seva consort (O figlie amabile di Don Magnifico). Les dues germanes s’exciten d’allò més i comencen a donar frenètiques ordres a Angelina, que la fan parar boja. Tot l’enrenou ha despertat Don Magnifico, que apareix molt enfadat (Miei rampolli femminili). El baró es trobava enmig d’un somni enigmàtic que anunciava fortuna a la seva família. Les filles diuen el pare que el príncep està per arribar.
Efectivament, al cap de ben poca estona entra Don Ramiro, disfressat de criat. Es troba amb una nerviosa Ventafocs i d’immediat sorgeix l’amor entre tots dos, però ella fuig, tota nerviosa (Un soave non so che). Tot seguit entra Dandini, el lacai del príncep, disfressat d’aquest (Come un’ape nei giorni d’aprile), amb tot el seguici. Ningú de la família del baró és conscient del canvi de rols entre els dos personatges. Clorinda i Tisbe afalaguen Dandini, pensat que és el príncep. Aquest les convida al ball de palau i Angelina pregunta si ella també hi pot anar (Signor, una parola). Don Magnifico li ho nega menyspreant-la, fet que no passa inadvertit al veritable príncep. Apareix de nou Alidoro, sense la disfressa de captaire, que pregunta per la tercera filla de Don Magnifico. Aquest afirma que va morir fa temps, però Alidoro sap que no és així i quan tothom ha marxat cap al ball, ajuda la noia i li diu que el cel recompensarà la puresa del seu cor, mentre li ofereix un vestit adient per anar al ball (Là del ciel nell’arcano profondo).
Don Magnifico, Clorinda i Tisbe arriben a palau. Dandini porta el baró a visitar el celler del palau i com que és un entès en vins aviat domina la situació i és nomenat ‘gran cantiner’ (Conciossiacosachè). Dandini diu al príncep diu que les germanes són dues estúpides. Ramiro s’estranya doncs Alidoro li havia parlat meravelles d’una de les filles de Don Magnifico. Dandini diu a les noies que no es pot casar amb totes dues i els ofereix Don Ramiro com a parella de la que no sigui triada. Elles, pensant que és un pobre criat, el menyspreen. De sobte, Alidoro anuncia l’arribada d’una dama esplèndidament vestida i coberta per un vel. És Angelina que ve a participar del ball. Tothom queda embadalit per la desconeguda i la seva família li troba certa semblança amb ‘Ventafocs’. L’inici del sopar trenca l’ambient estrany. Tothom es fitxa en el menjar però creuen ésser enmig d’un somni que es pot trencar en qualsevol moment.
ACTE SEGON
Don Magnifico i les seves filles encara són a palau. El pare tem per la dona desconeguda, no sigui que frustri l’oportunitat que una de les seves filles es casi amb el príncep. Creient encara que podria ser Angelina, explica a les seves filles que ha malbaratat l’herència de la fillastra per tal de viure enmig del luxe. Però encara té esperances que una de les dues sigui l’escollida (Sia qualunque delle figlie).
El príncep està encantat amb la desconeguda i s’amaga quan aquesta entra amb Dandini. La noia n’està farta d’aquest, que vol seduir-la, i pensant que és el príncep li diu que en realitat està enamorada del criat. Don Ramiro surt de l’amagatall i li declara el seu amor. Ella li dóna un dels seus braçalets i, tot marxant, li diu que si realment l’estima, la trobarà. Remiro, un cop sol, jura que la trobarà (Sí, ritrovarla io giuro).
Dandini es trobar amb Don Magnifico i li confessa que ell en realitat és només el criat del príncep (Un segreto d’importanza). El baró s’indigna i Dandini el fa fora del palau.
A casa de Don Magnifico trobem de nou Angelina vestida amb parracs i treballant. Arriba la família de mal humor i martiritzen la pobre Ventafocs, com de costum. Esclata una tempesta i la carrossa del príncep pateix un accident just davant la casa del baró. El príncep i Dandini entren demanant hospitalitat. Don Magnifico encara creu que podrà casar una de les filles amb el príncep i ordena Angelina que porti la millor de les cadires per a ell. La noia l’ofereix a Dandini, a qui encara creu el príncep. Don Ramiro veu la parella del braçalet en el braç de la noia i la parella queda establerta allà mateix (Siete voi... questo è un nodo avviluppato). Padrastre i germanastres, furiosos, amenacen Angelina (Donna sciocca! Alma di fango!). El príncep, molt enfadat, anuncia terribles càstigs per la família, però Angelina li demana que sigui misericordiós, doncs “la seva venjança serà el perdó”.
L’òpera acaba en el saló del tron del palau. Don Magnifico intenta congraciar-se amb la seva fillastra, la princesa, però ella només vol que la reconegui com a filla. I demana al príncep el perdó per a la família, que l’abraça. Angelina, en el seu rondò final, manifestar que els seus dies al costat del foc s’han acabat (Nacqui all’affanno... Non più mesta accanto al foco).
|
