Associació Amics de l´Òpera de Sabadell Associació Amics de l´Òpera de Sabadell
Associació Amics de l´Òpera de Sabadell
Òpera a Catalunya


Associació Amics de l´Òpera de Sabadell - Representacions
· Concerts
· Òperes
· Recitals

Associació Amics de l´Òpera de Sabadell - Representacions
· Temporada 2019 - 2020
· Temporada 2018 - 2019
· Temporada 2017 - 2018
· Temporada 2016 - 2017
· Temporada 2015 - 2016
· Temporada 2014 - 2015
· Temporada 2013 - 2014
· Temporada 2012 - 2013
· Temporada 2011 - 2012
· Temporada 2010 - 2011
· Temporada 2009 - 2010



Plaça Sant Roc, 22 2on 1a
08201 Sabadell
Barcelona . Espanya
Tel. 93-725 67 34
Tel. 93-726 46 17
Fax. 93-727 53 21
EMail: aaos@aaos.info

Temporada 2019 - 2020


La Cenerentola

LA CENERENTOLA

Gioacchino Rossini
23/10/2019 - 12/11/2019

Òpera en dos actes (sobretitulada en català).

Text de Jacopo Ferretti, basat en part del conte de Charles Perrault i en part en el llibret de Charles-Guillaume Éttienne per al compositor maltès Niccolò Isouard.

Estrenada al Teatre Valle de Roma, el 25 de gener de 1817.



Representacions Repartiment Argument Article

LA CENERENTOLA, UNA ”VENTAFOCS” PER A ADULTS

Un conte infantil per esquivar la censura.

Diuen que a Rossini no li agradaven les històries de màgia, i que per això quan Jacopo Ferretti li va proposar el tema de La Ventafocs com a argument per a una òpera, el compositor va insistir en treure tots els elements màgics del conte de Perrault per a fer-ne una història creïble i d’ambient quotidià.

Hi ha, però, una certa tendència a pensar que els compositors són els que trien el contingut argumental de les òperes que escriuen: això, en realitat, no ha passat gaires vegades. El cert és que Rossini (a diferència de Donizetti) no tenia cap vocació d’escriure arguments: ell tenia cada any dos mesos i mig de vacances (des dels volts de Nadal fins els primers dies de març) i els aprofitava per fer una òpera bufa a Roma. Li resultava essencial que algú tingués a punt un argument i sobre tot que aquest no tingués complicacions amb la censura (que a Roma era molt pesada i lenta), perquè escriure l’òpera (normalment a tota pressa) i estrenar-la era cosa de dos mesos i el termini no es podia allargar gaire, perquè el Dimecres de Cendra s’acabaven les funcions als teatres i començava l’època de penitència, en què no es podien fer òperes, i encara menys bufes. Per això, quan pels vols de Nadal del 1816, Rossini discutia a Roma quin argument podia posar en música per a aquell Carnestoltes, quan després de llargs dubtes i discussions l’escriptor Jacopo Ferretti va suggerir aquest tema, Rossini el va acceptar de seguida, perquè un conte arxiconegut com aquest no havia de tenir problemes amb la censura.

 

Ensenyar el peu era pecaminós.

Bé... problemes, el que se’n diu problemes (com els que més tard tindria Verdi) no en va tenir, però hi va haver una escena que es va haver de canviar de dalt a baix perquè fos autoritzada. La Ventafocs no podia perdre una sabateta i després calçar-se en escena: una senyora no podia ensenyar un peu en un escenari. Per això en aquesta òpera la Cenerentola li dóna un braçalet al Príncep Ramiro i se’n guarda un altre d’idèntic perquè ell la pugui reconèixer.

En realitat no és que Rossini treies els elements màgics de la història, sinó que aquesta va ser reconcebuda en clau d’òpera bufa, que era el gènere per al qual el compositor tenia el contracte amb el Teatro Valle de Roma, gènere en el qual s’havia fet justament famós. Per això l’òpera no ens presenta una madrastra antipàtica amb les dues “germanes lletges”, que juntament amb la Ventafocs hauria fet un total de quatre veus femenines. Els teatres italians d’aquella època només tenien com a màxim tres dones en la companyia de cantants: la prima donna, la seconda donna i la terza. Calia, per tant, repensar la madrastra i fer-ne un padrastre, que era el personatge ideal per a un baix buffo, Don Magnifico, el qual, de fet, era poc menys que el protagonista de l’acció (té tres àries de gran format còmic, a més d’un ran duo i escenes col·lectives).

 

Altres personatges còmics.

Com a secondo buffo el llibretista es va inventar un altre personatge còmic, el criat Dandini, que es fa passar per príncep (i aquest per criat) perquè pugui observar la qualitat de les candidates sense ser atabalat per aquestes. Però el més curiós és que hi ha encara un terzo buffo, el conseller Alidoro, un personatge que, encara que només té una ària, dirigeix l’acció aparentment des del marge d’aquesta. Alidoro és una figura curiosa: una mena d’instructor del príncep, un filòsof de mentalitat encara “il·lustrada”, que es preocupa que Ramiro triï la noia que li convé i esquivi les ”atencions” de les “germanes lletges” Clorinda i Tisbe, que son la seconda i la terza donna de l’equip (i Clorinda és més important, doncs fins i tot té una ària, però avui dia no es canta perquè Rossini la va fer escriure a un alumne seu per estalviar-se feina). En definitiva, doncs, no hi ha “màgia”; no hi ha fades benefactores ni varetes màgiques: és Alidoro el que proporciona els vestits a la Ventafocs i el que duu al ball en carrossa i fins i tot la presenta a la cort com a una dama misteriosa i desconeguda.

Els personatges còmics d’aquesta òpera són els que ja s’han esmentat: els altres dos, “els nois” de la pel·lícula, són seriosos i només en alguns moments cantes passatges còmics. El príncep Ramiro és tenor líric lleuger, un dels poquíssims tenors “enamorats” als qual Rossini va fer cantar un duo d’amor. Per altra banda comença amb Dandini el concertant final que sí que té un contingut còmic i musicalment molt brillant.

Al bell mig d’aquests sis personatges, tots importants, brilla la protagonista, Angelina, la sacrificada Ventafocs. Rossini va voler que quedés clar que era una noia que sabia el que volia, i que no era cap bleda ni cap frívola: per això li va donar veu de mezzosoprano. És un personatge seriós, que l’única vegada que té una escena còmica és en el fabulós sextet “Questo è un nodo avviluppato”, un dels passatges més curiosos de la creació rossiniana, en què s’atura l’acció mentre els personatges comenten que la situació s’ha embolicat d’una manera que no sembla tenir una solució satisfactòria.

Per altra banda, és ben curiós que aquest personatge de l’Angelina té una bondat més aviat antipàtica; tot i maltractada pels parents, i que acabi casant-se amb el Príncep, resulta distant, i el llibretista no va saber fer-la atractiva: les frases “bones” que diu la Cenerentola sonen a moralina, a un cert aire de virtut pedant que no queda gaire bé (en la Divina comèdia tothom ja ho sap que la part més insípida és la del Cel, i que la més interessant és la de l’Infern!). Sort que Rossini va arreglar aquesta escena donant-li a la Ventafocs el cèlebre rondó final on la Ventafocs fa l’exhibició més completa de la seva bondat “in trionfo”. La música d’aquest final rossinià farà que sortim contents, però a la fi el “trionfo” és el de Rossini.

 

ROGER ALIER

Professor d’Història de la Música i de l’Òpera a la Universitat de Barcelona i Crític d’òpera de La Vanguardia.


<< Tornar

Calendari

Anterior AGOST 2019
Següent

DL DM DC DJ DV DS DG
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Dia amb activitat Dia amb activitat
Dia actual Dia actual

Obres

La Cenerentola

LA CENERENTOLA
Gioacchino Rossini
23/10/2019


La traviata

LA TRAVIATA
Giuseppe Verdi
19/02/2020


Macbeth

MACBETH
Giuseppe Verdi
29/04/2020


Patrocinadors
Generalitat de Catalunya Ajuntament de Sabadell Ministeri de Culura - Gobern d´Espanya Amb el suport de:
Col·laboradors
CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsica CatMúsicaCatMúsica
Associació Amics de l´Òpera de Sabadell Associació d´Amics de l´Òpera de Sabadell
Plaça Sant Roc, 22 2on 1a . 08201 Sabadell . Barcelona . Espanya . T. 93-725 67 34 i 93-726 46 17 . F. 93-727 53 21 . E. aaos@aaos.info
© Copyright 2004 . Normes d´ús . Política de privacitat . Nota Legal . Política de cookies . Mapa Web . Nif. G58192709 . Produït per Anunzia
L´Associació . El Cor . L´Escola . Obres . Representacions . Multimèdia . Notícies . Tarifes . Fes-te Soci . Contacte
Òpera XXI