‘LA FLAUTA MÀGICA’: UNA ÒPERA ATÍPICA

A l’època de Mozart les òperes eren, en la seva pràctica totalitat, encàrrecs dels monarques o de l’alta noblesa, sobretot en l’àmbit germànic, on els governants solien ser grans afeccionats a la música en general i a l’òpera en particular. Els Habsburg, que governaven a la Viena on Mozart residia i treballava, sense anar més lluny, foren grans mecenes d’òpera. Més endavant, ja entrat el segle XIX, aquest esquema canviaria i els que encarregarien òperes noves foren empresaris que dirigien teatres. Fou el cas de Rossini i també de Verdi, per exemple. Però no el de Mozart, amb una brillant excepció: LA FLAUTA MÀGICA, la darrera de les seves òperes.

Aquesta fou un treball endegat a mitges entre Mozart i el seu antic amic Emanuel Schikaneder, empresari teatral, actor, cantant i més coses. Cap dels dos passava per un bon moment econòmic (en el cas del compositor els problemes de diners eren crònics) i van decidir crear una òpera per ser representada en el teatre on Schikaneder tenia la seu de la seva companyia, el Theater auf der Wieden, situat en els suburbis de la ciutat. Mozart s’encarregava de la música i Schikaneder del llibret. Tots dos eren ‘germans’ maçons i en aquesta òpera, LA FLAUTA MÀGICA, hi van abocar un bon sac de simbolisme maçònic.

L’òpera es va estrenar el 30 de setembre de 1791, amb èxit. Recordo a la pel·lícula “Amadeus” l’escena de l’estrena de LA FLAUTA, on es mostrava un públic de més aviat baixa estofa. El 6 del mateix mes Mozart havia estrenat a Praga LA CLEMENZA DI TITO, òpera ‘seria’ fruit d’un encàrrec oficial, interrompent la seva feina en l’altra òpera degut a la bona remuneració que acompanyava aquesta. El novembre de 1792 LA FLAUTA MÀGICA va arribar a les 100 representacions, però Mozart no ho va poder gaudir ja que havia mort el 5 de desembre de 1791, només 66 dies després de l’estrena.

LA FLAUTA MÀGICA (DIE ZAUBERFLÖTE en el seu original en llengua alemanya) ha esdevingut, més de dos segles després de la seva creació, l’òpera més popular i representada de Mozart i una de les més produïdes arreu del món. Malgrat els diàlegs parlats que de vegades llasten una mica el ritme teatral, LA FLAUTA ofereix belles melodies i decoracions i vestuari plens de màgia, donat el seu plantejament de conte de fades malgrat el profund simbolisme que amaga.

JORDI TORRENTS

Director, guionista i presentador del programa “Parlem d’Òpera” a Ràdio Sabadell 94.6.

Membre de la Junta de l’AAOS