OTELLO
L’acció té lloc a l’illa de Xipre, aleshores sota domini de la República de Venècia, a finals del segle XV
ACTE I
El port, davant el castell
És una nit de tempesta i el poble de Xipre està reunit en el port tot esperant l’arribada del governador, Otello, que ha anat a combatre els turcs (Una vela! Una vela). Otello arriba tot anunciant que els turcs i la seva armada han estat destruïts (Esultate! L’orgoglio musulmano sepolto è in mar!). El poble ho celebra.
Roderigo és un jove noble venecià que estima Desdemona, l’esposa d’Otello. Jago, l’alferes del governador, s’ofereix a ajudar-lo a seduir-la (Roderigo, ebben che pensi?). Jago odia Otello perquè aquest no l’ha nomenat capità, sinó que ha preferit un altre oficial, Cassio, i vol venjar-se. Mentrestant, els xipriotes continuen amb les celebracions (Fuoco di gioia!).
Els oficials del seguici d’Otello també celebren i beuen. Mentre Cassio alaba Desdemona, Jago proposa un brindis per aquesta i Otello (Roderigo, beviam!). Amb mala fe incita Cassio a beure més del compte (Inaffia l’ugola!), de manera que aquest acaba completament begut. Montano, l’antic governador, se sorprèn de trobar Cassio d’aquesta manera i Jago li diu malignament que així és cada dia. Roderigo se’n burla de Cassio i aquest l’ataca amb l’espasa i, a més, amenaça tothom. Cassio i Montano acaben lluitant i aquest és ferit. Arriba Otello i acaba amb el tumult (Abbasso le spade!). Cassio, begut com està, és incapaç d’explicar-se. Amb tot l’enrenou, Desdemona s’ha despertat i fa acte de presència. Otello, furiós perquè el descans de la seva esposa ha estat pertorbat, degrada Cassio. Els dos esposos queden sols i recorden en un duo com va néixer el seu amor (Già nella notte densa).
ACTE II
En el castell, prop del jardí
Jago suggereix Cassio de parlar amb Desdemona perquè aquesta li faci de mitjancera davant Otello, de manera que pugui influir perquè li sigui retornada la seva capitania (Non ti crucciar). Aprofitant que Desdemona passeja pel jardí, Cassio se li acosta. Jago queda sol i aprofita per esbombar les seves creences malèfiques (Credo in un Dio crudel). Arriba Otello i Jago inicia el seu malvat pla tot comentant, com si no hagués vist que el governador és present, que se sent pertorbat. Otello vol saber de què estava parlant. Després de moltes vaguetats ve a insinuar que Desdemona i Cassio són amants. Això desperta d’immediat la gelosia d’Otello que demana proves de la infidelitat (Ciò m’accora... Che parli?).
Desdemona és festejada per un grup de nens i ciutadans de Xipre, que alaben la seva bellesa i la seva puresa (Dove guardi splendono raggi). Li presenten obsequis i li desitgen felicitat.
Desdemona es dirigeix al seu espòs tot intercedint per Cassio, que ja ha parlat amb ella (D’un uom che geme sotto il tuo disdegno). Otello li diu que aquell no és el moment i que té mal de cap. Desdemona, com a remei, li vol lligar un mocador al cap. Un mocador brodat amb maduixes, un antic regal del propi Otello, però aquest ho rebutja i llança el mocador al terra. Desdemona s’excusa amb el seu marit i Emilia, la seva donzella i esposa de Jago, recull el mocador. Jago demana Emilia que li doni el mocador i, en negar-se, l’agafa a la força.
Otello queda sol i manifesta la seva creença que Desdemona li pot ser infidel (Ora e per sempre addio). Torna Jago i Otello li demana proves de nou. L’alferes li explica que una vegada va sentir Cassio parlar de Desdemona tot dormint, fent menció a amagar el seu amor (Era la notte, Cassio dormia). Afegeix que els somnis no proven res, però també que el dia abans havia vist Cassio amb un mocador brodat de maduixes. Tots dos juren venjança (Sì, pel ciel marmoreo giuro!).
ACTE III
El gran saló del castell
Jago explica a Otello el seu pla: farà venir Cassio i parlarà amb ell, mentre el governador escoltarà, d’amagat (Qui trarrò Cassio!). Jago marxa i arriba Desdemona (Dio ti giocondi, o sposo). Otello li diu que encara té mal de cap i li demana que li lligui un mocador. Quan la seva esposa va per fer-ho ell demana que sigui el mocador de les maduixes. Ella diu que no el té i Otello respon que era un talismà i que si el perd li arribaran desgràcies. Desdemona vol tornar a parlar de Cassio, però Otello només fa que demanar el mocador, cada cop més insistent. Ella acaba per jurar que és fidel i ell la fa fora (Esterrefatta fisso).
Otello es lamenta del seu trist destí (Dio! Mi potevi scagliar tutti i mali). Arriben Jago i Cassio i Otello s’amaga. Cassio diu que esperava trobar Desdemona, per saber com li havia anat amb Otello (Vieni; l’aula è deserta). Jago, despreocupadament, li pregunta com li va amb “aquella dona”. Cassio pregunta amb quina i Jago, a cau d’orella de manera que Otello no el senti, diu “Bianca!”. Cassio riu i parla amb lleugeresa. Sembla estar parlant d’una admiradora secreta que li va deixar un mocador com a record. Jago el vol veure i Cassio ensenya el mocador de les maduixes, que ha estat dipositat secretament a la seva cambra pel propi Jago. Tot plegat, Otello sent a mitges la conversa però veu el mocador i la seva fúria no coneix límits (Questa è una ragna dove il tuo cor casca!).
Sonen les trompetes anunciant l’arribada d’un emissari de Venècia. Cassio marxa i Otello pren la decisió de matar Desdemona, mentre que Jago matarà el suposat amant. Entren tots els dignataris i també Desdemona (Il Doge ed il Senato salutano). Lodovico, l’emissari, pregunta per Cassio. Jago li explica que ha perdut el favor, però que li serà restaurat gràcies a Desdemona i ella ho corrobora. Otello, furiós, la insulta i la vol colpejar. Cassio és convocat i Otello llegeix la carta del Dogo, on el fan tornar a Venècia i nomenen Cassio com a nou governador de Xipre (Messeri! Il Doge mi richiama a Venezia!). Encara més furiós, acaba llançant la seva esposa per terra. Aqueta es lamenta (A terra!... sì... nel livido fango). En el conjunt que segueix cadascú manifesta diferents sentiments, però Jago li diu a Otello que aquella mateixa nit ha de ser la de la venjança i a Roderigo li diu que l’única manera d’impedir que Desdemona marxi és matar Cassio (Quell’innocente un fremito d’odio non ha). Otello acaba maleint la seva esposa i es desploma.
ACTE IV
La cambra de Desdemona
Desdemona, assistida per Emilia, es prepara per anar a dormir. Li venen records d’una criada de la seva mare, de nom Barbara, que va estimar un home i va enfollir quan aquest la va deixar (Mia madre aveva una povera ancella... Piangea cantando nell’erma landa). Emilia es retira i Desdemona resa l’Ave Maria (Ave Maria, piena di grazia). Es fica al llit i s’adorm.
Arriba Otello sigil·losament. Besa la seva esposa, que es desperta (Chi è la? Otello?). El marit pregunta si ha resat, ja que vol respectar la seva ànima (Diceste questa sera le vostre preci?). Desdemona demana pietat a Déu per tots dos i Otello li diu que l’ha de matar perquè estima Cassio. Ella ho nega i demanar convocar el suposat amant, però ell diu que no és possible, que és mort. Aleshores, Desdemona demana pietat al marit, però ell respon que és massa tard i l’estrangula.
Arriba Emilia dient que Cassio ha matat Roderigo (Aprite! Aprite!) i Desdemona, encara viva, diu que ha estat víctima d’una acusació injusta i tot seguit mor. Emilia crida titllant Otello d’assassí, però ell diu que Jago li va donar proves de la infidelitat de la difunta. Arriben Jago, Cassio i Lodovico. Entre tots deixen en evidència el pèrfid alferes i finalment arriba Montano dient que Roderigo, abans de morir, va revelar el pla de Jago. Aquest, espasa en mà, s’escapa. Otello, veient la realitat, lamenta el que ha fet i es mata clavant-se una daga. Agonitzant, besa la seva esposa morta i cau mort al seu costat (Niun mi tema).
|
