ACTE PRIMER

La plaça del poble

Els segadors descansen a la plaça després d’una jornada de treball (Bel conforto al mietitore), mentre Adina, una jove i rica vilatana, passa el temps llegint un llibre. Nemorino, noi pobre i una mica curt, enamorat d’Adina, en canta les lloances (Quanto è bella, quanto è cara).

La noia, divertida, explica a tothom la història que està llegint: es tracta de la llegenda de Tristany i Isolda, que s’enamoren gràcies a un filtre d’amor (Della crudele Isotta). Nemorino, en sentir-ho, pensa que a ell també li aniria bé trobar un beuratge semblant: d’aquesta manera, potser Adina es fixaria en ell.

De sobte, entra un escamot de soldats, dirigit per l’arrogant sergent Belcore. Aquest, només arribar, ja intenta seduir Adina (Come Paride vezzoso) i li demana matrimoni.

Un cop tothom ha marxat, Adina i Nemorino queden sols. Ella li vol fer veure que no cal que s’esforci en enamorar-la, ja que ella és de les que creu en el fet de canviar cada dia d’amant (Chiedi all’aura lusinghiera).

En un moment, tot el poble es torna a animar (che vuol dire codesta suonata?). Ara és el torn d’un xerraire venedor de pocions i miracles diversos, el Dottor Malatesta, que arriba amb una gran pompa i impressiona tots els pagesos exposant les virtuts d’un remei que tot ho cura (Udite, udite, o rustici).

Nemorino veu en el nouvingut la seva esperança: potser aquest li podrà proporcionar l’elixir d’amor que tant desitja. Així li ho demana a Dulcamara (Voglio dire, lo stupendo elisir), el qual se n’adona ràpidament que Nemorino no hi és ben be tot, i seguint-li el corrent, li ven una ampolla de vi de Bordeus com si fos un elixir de poder universal.

Nemorino comença a beure de l’ampolla (Caro elisir! Sei mio!) i creu començar-ne a sentir els efectes. Això li dóna confiança vers Adina, a qui tracta amb indiferència (Esulti pur la barbara). Aquesta s’enfada i, en venjança, accepta les proposicions matrimonials de Belcore (In guerra ed in amor). El casament tindrà lloc dins de sis dies. Nemorino s’ho pren de broma, ja que està convençut que, abans d’això, Adina serà seva.

Arriba un correu que ordena els militars de marxar l’endemà mateix. El casori s’ha de celebrar, doncs, aquell mateix dia. Nemorino es desespera ja que, segons li ha dit Dulcamara, l’elixir no farà efecte abans de vint-i-quatre hores. Per això prega Adina que retardi un dia la cerimònia (Adina credimi), però ningú li fa cas i l’acte acaba enmig de la joia general (excepte per a Nemorino, és clar).

ACTE SEGON

La plaça del poble

Té lloc la festa del casament d’Adina i Belcore (Cantiamo, facciam brindisi). Dulcamara i la núvia canten una barcarola (Io son ricco e tu sei bella). Nemorino no hi és; Adina està enfadada per aquest motiu i decideix endarrerir la signatura del contracte nupcial. Tothom se’n va.

Nemorino està desesperat i Dulcamara li recomana reforçar l’efecte de l’elixir amb una segona ampolla, però el pobre enamorat no té diners.

Arriba Belcore i li diu que, per tenir-ne, el millor és fer-se soldat (Venti scudi!). Nemorino li fa cas i es compromet amb l’exèrcit; a canvi, Belcore li dóna vint escuts. Ara ja pot comprar un altre flascó d’elixir. Així ho fa i se’l beu.

L’efecte miraculós es produeix gairebé immediatament. Gianetta i altres noies del poble saben que l’oncle de Nemorino acaba de morir, aquest ha heretat i ara és riquíssim (Saria possibile?). En conseqüència, totes l’envolte i l’amanyaguen.

Nemorino, que no sap res, pensa que és efecte del beuratge; Adina ho veu i s’enrabia molt. Dulcamara, per la seva banda, no pot creure el que està veient (Dell’elisir mirabile). El firaire explica a Adina què ha estat capaç de fer Nemorino per enamorar-la. La noia aleshores ho veu tot clar i refusa l’oferiment d’elixir que li fa Dulcamara: ella no en necessita (Quanto amore!).

Sol, Nemorino reflexiona sobre l’amor i la reacció que ha vist en Adina en l’escena anterior (Una furtiva lagrima). Ara sí, creu de debò que la noia l’estima.

Adina ha recomprat a Belcore el contracte de Nemoirno i el torna a aquest (Prendi, per me sei libero). Després d’un estira-i-arronsa, la noia li confessa el seu amor. Els dos enamorats s’uneixen en un dio ple de felicitat.

Ha arribat l’hora de marxar del poble per a Dulcamara. Se’n va enmig d’un gran triomf, lloant les grans virtuts del seu elixir, que tot ho cura, dóna l’amor, la felicitat i també els diners. Belcore, enrabiat, el maleeix, però Nemorino, Adina, Gianetta i tot el poble l’acomiaden amb gran alegria (Ei corregge ogni difetto).