IL BARBIERE DI SIVIGLIA

L’escena té lloc a Sevilla, a finals del segle XVIII.

ACTE I

Quadre primer – Una plaça, davant la casa del Doctor Bartolo

És a punt de fer-se de dia. Entra el Comte d’Almaviva, acompanyat pel seu criat Fiorello i una colla de músics (Piano pianissimo). El noble té la intenció de dedicar una serenata a Rosina, noia òrfena que viu amb el seu tutor, el Doctor Bartolo, el qual no la deixa sortir mai de casa. El Comte canta una cançó d’amor (Ecco, ridente in cielo), però Rosina no es deixa veure i els músics són acomiadats.

Ja de dia, el Comte resta sol i s’amaga en veure aparèixer Figaro, el barber, que es presenta tot explicant les seves virtuts i habilitats, tantes que el fan gairebé imprescindible a tota Sevilla (Largo al factotum). Resulta que Figaro és un vell conegut del Comte i aquest, que el reconeix, s’hi adreça i li explica, tot demanant-li discreció, que és a la ciutat a causa de Rosina, de qui està enamorat. Mentre parlen, la noia surt al balcó i llença un paper, dirigit al Comte, el qual el recull.

El vell Bartolo, que ho ha vist, vol saber de què es tracta. Ella li respon que és la lletra de l’ària de L’inutil precauzione, l’òpera de moda, i li prega que surti a recollir-la. Com que el paper ja no hi és, Rosina diu que el vent se l’ha emportat. Bartolo s’enfada i la fa entrar a casa, tot jurant que farà clausurar el balcó. Poc després surt de casa.

Almaviva demana a Figaro que l’ajudi a conquistar el cor de la noia sense, però, que aquesta sàpiga qui és ell en realitat. Per això es farà passar per Lindoro, un noi sense fortuna. Figaro li aconsella de declarar-se amb música, i tot seguit el Comte entona una nova cançó (Se il mio nome). Rosina el sent i l’escolta complaguda però, de sobte, la finestra es tanca. Figaro i el Comte s’empesquen un pla perquè aquest pugui entrar a la casa (All’idea di quel metallo): el Comte es farà passar per un soldat embriac.

Quadre segon – Dins la casa de Bartolo

Rosina està enamorada de Lindoro i vol aconseguir-lo. Així ho confessa mentre explica el seu caràcter, dòcil però perillós si la punxen (Una voce poco fa). Arriba Figaro i la noia li explica les seves penes. El barber és a punt de confessar-li els plans de Lindoro, però arriba Bartolo i Figaro s’amaga. El tutor està de mal humor i parla malament del barber. Rosina, per fer-lo enrabiar encara més, li’n parla amb paraules extremadament elogioses.

Arriba Don Basilio, l’intrigant i tafaner mestre de música, amb la notícia que el Comte d’Almaviva és a Sevilla. Bartolo s’espanta ja que sap que l’aristòcrata va darrera de Rosina. Basilio, però, el tranquil·litza: només cal inventar una bona calúmnia perquè el Comte quedi totalment desacreditat (La calunnia è un venticello). Bartolo, no obstant, no les té totes i prefereix fer via preparant el seu casament amb Rosina, ja que n’està enamorat, i els dos homes se’n van a preparar el contracte.

El barber explica a la noia que Lindoro l’estima (Dunque io son). Rosina ja tenia preparat un missatge per l’enamorat, l’entrega a Figaro i aquest se’n va. Torna Bartolo, el qual interroga la noia sobre les relacions que manté amb el barber i, cada cop més enutjat, decideix tancar-la a casa amb pany i forrellat (A un dottor della mia sorte). Apareix el Comte disfressat d’oficial borratxo (Ehi di casa).

Afirma que li toca hostatjar-se en aquella casa. Bartolo no en vol saber res i diu que té una dispensa. Entra Rosina, que reconeix Lindoro. Ell aconsegueix passar-li una carta, cosa que Bartolo veu. Rosina, que és més llesta, la canvia per la llista de la bugada. Apareixen la criada Berta i Basilio. A hores d’ara el terrabastall ja és notable i finalment s’hi afegeix Figaro, tot dient que amb tant de soroll ja tenen a mitja ciutat alarmada. De sobte truquen a la porta: és una patrulla de soldats que vénen a veure què passa (Fermi tutti). L’oficial vol detenir el Comte, però aquest, discretament, se li dona a conèixer i els soldats el saluden amb respecte. La resta de personatges, excepte Figaro, no entenen el que passa (Freddo ed immobile) i l’acte acaba amb una stretta on cada un afirma que té el cap com un timbal i és a apunt de tornar-se boig (Mi par d’essere con la testa).

ACTE II

Dins la casa de Bartolo

El Comte torna a l’atac. En aquesta ocasió es disfressa de professor de música, de nom Don Alonso, dient que vé en lloc de Don Basilio, que està malalt (Pace e gioia sia con voi). Per guanyar-se la confiança de Bartolo li mostra la carta de Rosina, dient que el Comte li ha donada, fet que prova la poca estimació d’aquest per Rosina. El tutor, entusiasmat, fa venir Rosina, per rebre la lliçó (Contro un cor che accende amore). Mentre Bartolo s’endormisca, els dos enamorats s’intercanvien paraules d’amor. El tutor es desperta i diu que a la seva època la música era millor (Quando mi sei vicina). Arriba Figaro per afaitar el vell, però la seva intenció real és obtenir la clau de la reixa del balcó, cosa que finalment aconsegueix després de despistar Bartolo.

De sobte apareix Don Basilio: la sorpresa és general (Don Basilio...). Entre tots aconsegueixen de persuadir-lo que se’n vagi i es fiqui al llit, ja que està molt malalt. Un cop ha marxat, Figaro fa la barba a Bartolo, mentre els dos amants planegen la fuga. En un moment de distracció del barber, Bartolo se n’adona del que passa i, enfurismat, organitza un daltabaix. Tots opten per sortir. Entra Berta, que reflexiona sobre la vellesa i la bogeria dels homes vells que volen casar-se amb noies joves (Il vecchiotto cerca moglie).

Basilio diu a Bartolo que no coneix cap Don Alonso. El tutor crida Rosina i li ensenya la carta: la noia es creu burlada per Lindoro, al qual pren per intermediari del Comte, i vol venjança. Surten tots i esclata una tempesta. Quan acaba, arriben Figaro i Almaviva, que vénen a buscar Rosina. Aquesta està molt enfadada, però el seu enamorat li diu que no és Lindoro, sinó el propi Comte d’Almaviva. Rosina es calma i decideix escapar-se (Ah! Qual colpo inaspettato). Tot d’una, però, veuen que Bartolo ha retirat l’escala que havien posat al balcó per tal d’escapar-se. Mentrestant arriba Basilio amb un notari. Aprofitant la foscor, Figaro es fa passar per Bartolo i diu al notari que casi la parella. Basilio no vol fer de testimoni, però el Comte li dóna un anell i el convenç. Quan ja són casats arriba Bartolo amb soldats per fer detenir els qui pensa que són lladres. El Comte s’identifica (Cessa di più resistere) i diu al tutor que de res li ha servit la inútil precaució de retirar l’escala del balcó.

L’òpera acaba en forma de vodevil, amb els tres protagonistes principals celebrant la perfecció del final i tots els altres desitjant felicitat i amor a la nova parella (Di si felice innesto).