‘DON PASQUALE’: UNA BROMA CRUEL

Don Pasquale és la darrera, cronològicament parlant, de les grans òperes bufes italianes, l’última representant d’una gloriosa nissaga iniciada a Nàpols, allà cap a finals del segle XVII, amb Alessandro Scarlatti i altres compositors. És considerada també com l’obra mestra de Donizetti en el gènere còmic, superior fins i tot a la més popular L’elisir d’amore, uns deu anys anterior; el fet és que mai va caure del repertori durant els llargs anys en que el seu autor va patir l’oblit més injust. Tot i aquest inequívoc segell italià, Don Pasquale fou estrenada a París, el 3 de gener de 1843, amb un quartet protagonista insuperable: Luigi Lablache, Antonio Tamburini, Giulia Grisi i el tenor Mario. Julien Janin, director del Théâtre des Italiens de la capital francesa, havia fet l’encàrrec a un Donizetti que es trobava en el pic de la seva fama i creativitat.

Sempre mancat de temps, Donizetti va tirar pel dret i va anar a buscar un antic llibret d’Angelo Anelli (l’autor de L’italiana in Algeri de Rossini), el de l’òpera Ser Marcantonio, que el compositor Stefano Pavesi havia estrenat a la Scala el 1808. A tal efecte el compositor va demanar a l’exiliat Giovanni Ruffini de fer les modificacions necessàries. Però les ingerències de Donizetti i fins i tot dels cantants van arribar a tal punt que Ruffini va donar un cop de porta exigint que el seu nom no aparegués per enlloc. Avui en dia Ruffini i Donizetti apareixen com a autors conjunts del llibret.

La història del vell ric que es vol casar per tal de donar una lliçó al seu nebot i hereu ha fet fortuna en el món de l’òpera. A banda dels dos exemples italians citats tenim, molt més recent (estrenada el 1935 a Dresden), Die schweigsame Frau (La dona silenciosa), brillant i poc coneguda òpera de Richard Strauss. El llibretista, el gran Stefan Zweig, va buscar la seva font d’inspiració en Ben Jonson, dramaturg anglès contemporani de Shakespeare, i la seva comèdia Epicoene, o la dona silenciosa (1609). L’argument és molt similar al de Don Pasquale.

L’òpera que presentem dins la nostra temporada és còmica, cert, però realment ens presenta el desenvolupament d’una broma cruel. Un argument que avui en dia no seria gens políticament correcte ja que hi hauria qui hi trobaria traces de maltractament de gent gran. Però això és teatre i només convencionalisme. Deixeu-vos emportar, si més no, per la brillant música de Donizetti. Un bon consell en temps de pandèmia.

JORDI TORRENTS

Vicepresident de l’A.A.O.S.

Presentador de ‘Parlem d’Òpera’ a Ràdio Sabadell